Article de Jorge Carrión, publicat a La Vanguardia, el 20/5/24
Les darreres setmanes s’han obert llibreries importants a Bogotà, a Barcelona i a altres ciutats de tot el món. Passada la pandèmia, els espais del llibre per excel·lència gaudeixen de màxima vigència. Ha estat el tema de la conferència internacional de llibreters i editors d’aquest any a Emirats Àrabs.
La nova llibreria de Bogotà es diu Ficciones, ocupa una casa senyorial i es defineix com a “bar de llibres”, perquè al fons disposa d’una barra i diverses taules on prendre un cafè o menjar envoltats de literatura. Però el seu tret definitori potser és la xarranca que decora el terra de la secció infantil: entre el joc i el ritual, tota llibreria convida a un viatge entre dos mons, el de la lletra impresa i el de les idees, i el dels objectes i el de la imaginació i la crítica. Per això les llibreries s’han tornat crucials a la nostra època: perquè són les interfícies ideals entre la realitat física i la virtual.
Al costat de diversos socis, ha impulsat el projecte Consuelo Gaitán, que va dirigir la Biblioteca Nacional de Colòmbia. A la festa d’inauguració, que va congregar tant lectors de la zona com figures culturals –des de la llibrera María Osorio fins a l’escriptora Piedad Bonnett– em va dir que “després d’haver treballat en l’àmbit públic i mobilitzar l’índex de lectura a través de les biblioteques públiques, ens vam proposar obrir una llibreria literària amb la convicció que el llenguatge de les ficcions il·lumina i enriqueix la realitat”. L’objectiu és prescriure i comerciar però també promoure la cultura de la democràcia i de la pau. Afegeix Gaitán: “Volem donar suport al projecte de la Biblioteca de Memòria Indígena de la Serra Nevada, que recull els sabers i la cultura dels pobles originaris”. La curació de bons llibres uneix les llibreries amb les biblioteques. També la voluntat de defensar el poder de les dades i els fets en el context actual de postveritat.
Ficcions es troba molt a prop de Pròleg i Wilborada 1047, dues institucions bogotanes. I al barri veí Teusaquillo, que s’ha convertit des de la pandèmia al districte llibreter per excel·lència de la capital. Entre les seves llibreries destaquen la clàssica Casa Tomada i les noves Garabato i Matorral, l’arquitectura icònica de les quals es contagia viral pels perfils d’Instagram. Però n’hi ha més. Moltes més. De totes les mides, generalistes i especialitzades, amb esperit comercial i amb ànima activista i social. És un dels booms de llibreries que també s’han donat en altres capitals d’Amèrica Llatina, com Buenos Aires. Pel que sembla, no s’imaginen sense llibreries.
Un fenomen internacional. Les inauguracions recorren tot el continent americà, de sud a nord. La Llibreria Atlàntica ha creat una nova sucursal a Santiago de Xile, que també destaca pel disseny (i la viralitat). I a finals de l?any passat la llibreria californiana The Ripped Bodice va obrir una sucursal bessona a Brooklyn, Nova York. És difícil trobar una metròpoli que no hagi inaugurat recentment un establiment magnètic consagrat als llibres. Al febrer va obrir a l’Eixample de Barcelona Back Story Bookshop, amb una gran oferta de llibres en anglès i un espai infantil literalment de somni: convida els nens i les nenes a tombar-se i llegir. I al març ho va fer al barri de Gràcia Sonora, també focalitzada, però en títols sobre música i àudio.
2023 ja va ser un any important per a les llibreries a tot el món. Només tres exemples. A París va obrir les portes Babylone, en un impressionant espai brutalista, sota l’estructura de la marca Saint Laurent. A Nova Delhi la prestigiosa llibreria independent The Bookshop Inc va inaugurar una nova seu, també espectacular, a un centre comercial. I a Florència, Odeon Giunti, que fusiona la llibreria amb un cinema amb cent anys d’història, es va convertir en el nou atractiu turístic dels lletraferits de tot el món. Com es diu a la pàgina final de la publicació que explica la seva història, la metamorfosi ha volgut “fer de l’Odeon un lloc de cultura que es projecta cap al segle XXI: obert cada dia del matí a la nit, i on anar per trobar-se, escollir un llibre, veure una pel·lícula o contrastar opinions”.
