“Si vols el bé del teu fill, allunya’l de les pantalles i llegeix-li contes”, diu Miha Kovač en una entrevista a l’Ara

A més de donar classes a la Universitat de Ljubljana, Miha Kovač (1960) ha estudiat a fons durant l’última dècada els canvis provocats per les tecnologies de pantalla en els hàbits de lectura i la comprensió del que es llegeix. Autor d’assajos com Leer es respirar (Robinbook, 2022), l’any passat va comissariar la participació d’Eslovènia com a cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt i va impulsar el Manifest de la Lectura de Ljubljana, que va comptar amb adhesions d’escriptors com Olga Tokarczuk, Margaret Atwood, Slavoj Zizek i Georgi Gospodinov i d’organitzacions com el PEN Club Internacional, l’Associació Internacional d’Editors i l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY). Fa poc ha passat per la Universitat Politècnica de Catalunya, que també s’ha volgut sumar al manifest.

— En un país comunista calia dir les coses entre línies, en comptes de fer-ho obertament. Potser per això vaig estudiar Teoria de la Literatura i Sociologia. La literatura, en aquells moments, tenia una gran càrrega política. Jo era un noi jove que volia canviar el món i, quan vaig acabar la carrera, vaig començar a treballar com a periodista en l’únic diari de l’oposició que hi havia llavors a Iugoslàvia. Es deia Mladina i es publicava en eslovè, la meva llengua.

— Vaig participar en el moviment d’independència d’Eslovènia. De jove vaig conèixer gent molt peculiar, com Viktor Orbán, que en aquells moments era un jove liberal hongarès. També molts ciutadans iugoslaus que més endavant es convertirien en criminals de guerra.

— Sí. Vaig pensar que no em dedicaria ni al periodisme ni a la política. Com que estimava els llibres, vaig dedicar-me a l’edició. Vaig arribar a dirigir les dues editorials més importants del país, Mladinska knjiga i DZS. Va ser durant aquestes dues dècades de feina que em vaig interessar pels hàbits de lectura. Quan canvien el mercat del llibre se’n ressent. Venint d’un país petit, obsessionat amb les estadístiques, vaig adonar-me que en molts països europeus més grans hi havia molta feina a fer en aquest camp.

— És el que he fet durant l’última dècada. La pregunta més important en relació amb la lectura és de quina manera es relaciona amb el pensament i la comprensió.

— Durant les últimes dècades s’han fet més de 400 estudis sobre aquest tema. El primer data del 1988, quan només es feien servir pantalles d’ordinador per llegir. Aquests últims quinze anys la situació ha canviat notablement, perquè s’hi han incorporat suports com els telèfons intel·ligents i les tauletes. Analitzant els 400 estudis t’adones que no n’hi ha cap que afirmi que la comprensió de textos llargs sigui millor a través d’una pantalla.

— És millor com més llarg i complex sigui el text que llegim. No hi ha cap altre suport com el paper per formar l’esperit crític i analític. Llegir en paper és la millor manera d’aprendre a pensar.