Article de la Montserrat Serra publicat a VilaWeb el 4 de juliol del 2020. Fes clic per veure l’article original

Us oferim un recull d’opinions d’editors, escriptors i llibreters sobre la celebració d’aquesta festa, en veient que enguany no s’ha pogut celebrar la diada el 23 d’abril

Comencem a entendre que el nom de Sant Jordi d’estiu, per anomenar la diada del llibre del 23 de juliol, es consolida i defineix la festa. Sabem que llibreries, editorials i floristeries sortiran al carrer i que a Barcelona, epicentre de la festa, les parades se situaran al llarg del Passeig de Gràcia, des de la plaça de Catalunya fins al carrer de Provença, segurament. Hi haurà unes tres-centes parades. S’ocuparan de les set del matí fins les onze de la nit. Però hi ha molts detalls encara oberts i queden menys de vint dies per a la celebració. Dilluns es tancarà el termini de sol·licitud de parades, que seran de dues mides: vuit metres o tres metres. Un cop rebudes les sol·licituds, en els dies vinents es repartiran les parades i espais.

Però a causa de la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, s’ha parlat poc fins ara del Sant Jordi d’estiu. També pels protocols de seguretat, que estan definits però encara no estan aprovats pel Procicat. I molts lectors desconeixen que finalment el Sant Jordi que no es va poder fer el 23 d’abril, quan encara ens trobàvem tots confinats a casa, finalment sí que es farà el 23 de juliol, tot i que per seguretat sanitària serà una altra cosa, és clar.

El sector, en general, veu la festa com una oportunitat per a recuperar una part, encara que sigui petita, de la facturació que no es va fer per Sant Jordi. I més enllà de les raons econòmiques, també hi ha les raons emocionals, de retrobament amb els lectors, de passejar entre llibres a l’aire lliure, del fet que el món del llibre sigui visible i s’entengui com a necessari.

Els diferents protagonistes del sector i els condicionants fan que no tothom vegi les mateixes oportunitats ni contingui les mateixes ganes ni expectatives sobre el 23 de juliol. És per això que hem preguntat a diversos personatges del sector del llibre sobre el Sant Jordi d’estiu i què n’esperen.

MONTSE AYATS
Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
Sí, és fonamental. Necessitem que els llibres que vam editar el primer trimestre tinguin l’oportunitat d’arribar als lectors. Tenir aquesta data a l’horitzó hi ajuda i ha ajudat a reactivar la cadena aquests dies. No és fàcil que tot torni a rodar.

2. Què n’espereu?
El primer objectiu era que fóssim capaços d’organitzar-ho tenint en compte les dificultats de la situació. El segon, que siguem capaços de convèncer la gent que el 23 de juliol i els dies que els precedeixen són bons dies per a regalar i per a regalar-se llibres. Des del punt de vista econòmic no ens hem marcat una xifra. Sigui quina sigui serà bona pel sector.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè la festa sigui un èxit?
Hem fet feina per sumar. Tenim el suport i la complicitat de les administracions. Els projectes col·lectius són potents. Ara cal parlar-ne, explicar-ho, recordar el valor de la lectura i els llibres…

ANNA BALLBONA
Escriptora. Premi Llibres Anagrama 2020 per No sóc aquí (Anagrama).

1. El Sant Jordi d’estiu és una cita imprescindible per al sector?
És una cita que ajudarà i ha d’ajudar al sector. El 23 d’abril no vam poder celebrar el Sant Jordi que coneixíem, com no hem pogut celebrar i fer moltes més coses aquests mesos, a causa del confinament. La festa del 23 de juliol ha d’ajudar molt els llibreters, editors, distribuïdors i els autors en generar debat sobre els llibres. La festa també serà un recurs per a trobar-nos tots, també els lectors, és clar, al voltant dels llibres. Que sigui una festa de retrobament de tothom al carrer. I no cal que s’assembli al 23 d’abril: aquesta serà una festa diferent i les comparacions són sobreres. No perdem força amb les comparacions, que ens poden fer caure en un cant de ploramiques per no poder fer un seguit de coses. Però en podem fer unes altres. La celebració serà diferent a Barcelona que a fora, perquè en els pobles i ciutats més petites s’han continuat fent mercats setmanals, per exemple, i no és tan diferent de posar parades de llibres al carrer.

2. Què n’espereu?
Espero que serveixi d’embranzida. El 23 de juliol serà important i s’ha d’aprofitar, però no voldria que ens quedéssim amb el dia i no anar més enllà. El 23 de juliol no s’ha d’acabar el 23 de juliol. En aquest temps de confinament, posats a buscar bones notícies, s’ha demostrat que hi ha comunitats lectores compromeses. Però no ens hem de quedar aquí. És temps de generar molts moments de trobada al voltant del llibre i que vagin més enllà de les meres signatures. Aquestes primeres setmanes de desconfinament, hi ha llibreries que han organitzat actes al carrer, amb la complicitat d’un bar, per exemple, i amb el permís de l’ajuntament, i aquests actes funcionen! I això ens demostra que hem de trencar la inèrcia que teníem abans del confinament. Hem de generar nous moments al voltant del llibre, com presentar-los a l’aire lliure els mesos de juny, juliol, agost. Puc certificar que funcionen: la gent es retroba, conversa, i li agrada que li expliquin històries… Construïm aquest imaginari de trobades literàries al carrer, perquè sé que rutllen i són interessants per a tothom.
També detecto en molts mitjans de comunicació la inèrcia de sempre, d’oferir seccions dedicades a l’evasió banal. Però, perquè no podem parlar de llibres, generar continguts interessants al voltant de la literatura? I això afavoriria a generar un any literari més repartit.

3. Què creieu que caldria fer d’aquí al 23 de juliol perquè sigui un èxit?
Generar el xup-xup d’un imaginari nou: omplim d’activitats el mes de juliol i més enllà del dia 23. Hi ha coses que es poden fer més fàcils, fer-les amb seguretat i gaudir-les. Creiem-nos la indústria cultural i editorial. Perquè aquest clic no s’ha fet encara. Necessitem un canvi d’imaginari.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí