L’escriptor, presentador i musicòleg ha estat guardonat per la novel·la «Història d’un piano», que arriba a llibreries el pròxim 6 de març de la mà de Columna
El cantant, presentador i divulgador musical Ramon Gener (Barcelona, 1967) és el guanyador del XLIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. I ho és gràcies al llibre Història d’un piano, el seu debut novel·lístic, seleccionat d’entre un total de cinquanta-una obres originals i inèdites per endur-se el prestigiós guardó literari, que compta amb una dotació econòmica de 60.000 euros. La història del llibre, amarada d’amor i respecte per la música, narra les peripècies transnacionals del protagonista quan descobreix un secret ocult en un piano de cua molt especial i decideix iniciar una investigació. La novel·la arribarà a llibreries el pròxim 6 de març, i serà publicada en llengua catalana per Columna i en castellà per Destino.
Concedit per Columna Edicions (Grup62), el Premi Ramon Llull és un dels guardons més reconeguts de les Lletres Catalanes. El jurat d’enguany, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, ha volgut reconèixer «una novel·la captivadora sobre la força d’un instrument i el seu poder de redempció a través de l’amor, de l’amistat, de la bellesa i, per descomptat, de la música», segons consta a l’acta d’entrega del premi. Per la seva part, l’autor s’ha mostrat satisfet pel guardó, però també «frisós» perquè el públic pugui llegir una novel·la que Gerard Quintana, també cantant i escriptor, ha definit com «un tresor» i «un llibre majúscul»: «Que la història sigui la d’un piano i que la música hi sigui tan present, amb els seus valors tan ben tractats, em va emocionar molt. Hi he trobat moments d’èxtasi i catarsi, i un to molt elevat d’exaltació, emoció i escriptura. No és un llibre de temporada, és un llibre per sempre».
Gener, molt conegut per la seva faceta de divulgador musical –l’any passat va presentar el programa Això no és una cançó a TV3–, va presentar la novel·la amb el títol provisional Terra de ningú i el pseudònim Joan Alemany. Segons l’autor, la gènesi de la història prové d’un ritual matiner relacionat amb el seu instrument de capçalera, un tipus de piano que no és gaire fàcil d’atresorar per la seva raresa: «Cada matí baixo al piano que guardo a la meva biblioteca i parlo amb ell. El primer que faig per començar la jornada és desitjar-li bon dia, després el deixo obert i no el tanco fins que em fico al llit». Un dia, es va adonar que el piano el «demanava» que escrigués la seva història. I així ho ha fet. Durant la seva necessària i costosa restauració, va trobar dos secrets ocults al seu interior: el número de sèrie, que revelava la seva edat, i una altra incògnita –«una cosa que no esperes trobar ni a un piano ni a cap altre lloc»–, que és el motor de la novel·la i que el va portar a viatjar per països com França, Alemanya, Anglaterra, Polònia i, finalment, Barcelona.
Article publicat a Núvol, clica aquí per accedir-hi
