Novel·les d’aventures, assajos psicològics, històries de detectius, poemes mitològics… Són molts els gèneres literaris que des de la dècada dels vuitanta han inspirat els creadors i les creadores de videojocs. En aquest article, repassarem algun dels casos més paradigmàtics que van més enllà de la simple adaptació d’un llibre a un videojoc, i demostrarem que la relació entre les dues arts —la literatura i el mitjà interactiu— és tan estreta com fecunda.

La primera vegada que un jugador o una jugadora s’asseu al davant de Red Dead Redemption II (Rockstar Games, 2018) té la impressió que el joc aplega tots els elements propis del gènere del western però que, al mateix temps, l’estètica visual, el guió i fins i tot la música s’allunyen amb determinació dels films de John Ford o de Sergio Leone. La sensació és molt gratificant: tens el plaer de jugar un western com si el visquessis, des de dins; de travessar una experiència personal i pròpia, que mai no t’havien explicat. El motiu d’aquesta sensació tan encertada es troba ben probablement en el fet que els creadors de les aventures d’Arthur Morgan van voler recórrer com a font d’inspiració molt més a la literatura del segle xix que no pas al cinema del segle xx. Dan Houser, el director i guionista de Red Dead Redemption II, ha explicat que, per crear un univers gegantí com el del joc, les pel·lícules de l’oest es quedaven curtes com a referent perquè només duraven un parell d’hores i perquè ben sovint no explicaven com era la vida quotidiana de la població. Per desenvolupar el joc, l’equip havia de respondre preguntes, com per exemple: de què parlen dues dones d’una banda de pistolers quan estan descansant? Per això, per submergir els jugadors i les jugadores en el món de finals del xix i per saber què pensava la gent sobre la mort o sobre els diners, van ser clau —segons Houser— les pàgines de les novel·les d’autors clàssics com Henry James, Arthur Conan Doyle, Charles Dickens o Joseph Conrad.

En efecte, la literatura pot arribar a ser un poderós i suggestiu motor d’inspiració per als creadors de videojocs; no només quan es tracta de fer adaptacions gairebé al peu de la lletra com en el cas de The Witcher, la sèrie de llibres de fantasia medieval d’Andrzej Sapkowski, que va ser traslladada a uns exitosos RPG desenvolupats per CD Projekt RED; o també en el cas de Metro, la sèrie de novel·les postapocalítiques de Dmitry Glukhovsky, que van ser adaptades al mitjà interactiu per l’estudi ucraïnès 4A Games al cap de poc temps de ser publicades a començaments dels 2000. Sovint, la forma en la qual la bona literatura contagia les empreses desenvolupadores i acaba impregnant un nou videojoc pot arribar a ser totalment subtil però molt determinant. Un dels grans exemples d’això que dic són els meravellosos jocs de plataformes Psychonauts i Psychonauts 2 de Double Fine Productions. Aquí el jugador o la jugadora es posa en la pell d’un jove agent d’un grup de treball internacional que ha d’utilitzar les seves habilitats psíquiques per evitar moltes malvestats: per exemple, ha de penetrar en els somnis d’altres personatges per buscar pistes o fins i tot per resoldre els seus problemes emocionals. A banda d’exhibir un treball de disseny de nivells fantàstic —cada pantalla és el món interior d’un personatge, i les diverses pantalles estan connectades a un inconscient col·lectiu—, Psychonauts i Psychonauts 2 sobresurten per haver explorat i integrat de manera creativa els fonaments de La interpretació dels somnis de Sigmund Freud o Arquetips i inconscients col·lectius de Carl Gustav Jung.

Igual que Tim Schafer va haver de fer una immersió impressionant en les pàgines dels grans mestres de la psicologia, Greg Kasavin va estudiar a fons els textos d’Homer, d’Hesíode i d’Èsquil per desenvolupar el magnífic roguelike Hades (Supergiant Games, 2020). El joc ens proposa una nova mirada a les disputes entre els déus i els semideus de la mitologia grega i específicament a la «gran família disfuncional» que habita l’inframon. És una mirada que n’emfatitza l’humor i també el caràcter fins a cert punt vodevilesc; ara bé, aquesta aparent lleugeresa amaga un profund coneixement de les diverses versions de cada mite. Tal com va explicar Kasavin en la primera edició del Festival 42, dedicat a la literatura fantàstica i celebrat a Barcelona, ell mateix ha estat un enamorat de la mitologia grega des de ben petit, però es va decidir a centralitzar el joc en la figura de Zagreu, el fill poc conegut d’Hades, i fins i tot va destacar el seu lligam secret amb Dionís. 

La comunitat de fans d’Hades sent també una profunda admiració pels textos mitològics clàssics; per això ells mateixos han organitzat una lectura conjunta de la Ilíada en traducció a l’anglès, l’enregistrament de la qual ha estat penjat a Spotify i YouTube amb un missatge inicial del mateix Kasavin.

Article publicat a Blog/Cultura Digital, clica aquí per accedir-hi