Article del Vicenç Pagès Jordà publicat a l’Ara Llegim el 5 de novembre de 2020. Fes clic per veure l’article original
En la cultura catalana els premis són tan rellevants que s’han convertit en tema de més d’una obra
El 2004, a la Festa de les Lletres Catalanes, l’ovació més prolongada no va ser per a cap escriptor, sinó per al representant de la selecció catalana d’hoquei patins. El fet podria ser anecdòtic, però té sentit en una literatura que ha tingut una relació peculiar amb els premis.
La vinculació comença al segle XIV, quan s’institueixen els Jocs Florals a Barcelona, que imitaven els de Tolosa, els quals al seu torn s’inspiraven en els jocs en honor de la deessa Flora: som romans amb internet. Més endavant, els Jocs Florals del 1859 es consideren el tret de sortida de la Renaixença. Durant el franquisme tenen lloc a l’exili, i a Catalunya són un pretext per celebrar trobades –al principi semiclandestines– entre culturals i polítiques. Als anys vuitanta, però, els premis ja s’han convertit en una peça important de l’engranatge editorial. És per tot plegat que avui dia hi convergeixen tres línies prou diferents: el kitsch jocfloralista, la vindicació d’una nació i l’oportunitat de negoci, a les quals podríem afegir una tendència molt nostrada, la de la capelleta de beneficis mutus.
Ningú sap quants premis literaris tenim, però sens dubte superen el miler. Davant aquestes dimensions, resulta difícil situar-s’hi a favor o en contra. Sobresurt, en tot cas, una certesa: som un país tan petit i tan centralitzat que ens coneixem tots, editors, autors i jurats. Els premis certifiquen una endogàmia formidable, matisada i aprofundida per subdivisions generacionals, geogràfiques, ideològiques i de gènere (en els dos sentits de la paraula).
La majoria dels premis catalans es concedeixen a obra inèdita. El risc d’interferència en el jurat tendeix a augmentar com més diners hi ha en joc (no només l’import del premi, sinó l’organització, el lloguer de l’espai, el sopar, els presentadors…). Seguint la lògica empresarial, és difícil que una editorial inverteixi aquesta suma en un autor desconegut (i aquí desconegut pot significar que no apareix gaire a la televisió o que no tingui Instagram). De fet, el jurat funciona com un comitè de lectura, i l’import del premi és una bestreta generosa dels drets que se suposa que rendirà el llibre. En canvi, els premis que concedeix un institut de secundària o l’ajuntament d’un llogaret no solen obeir a criteris econòmics i, per tant, els poden guanyar obres experimentals, mainstream o impublicables.
Segueix llegint aquí
