L’ús de notícies que fan les plataformes digitals en els seus serveis, entre ells, cercadors i agregadors, suposaria per als editors de premsa espanyols uns ingressos anuals que representen entre el 7 i el 9% dels guanys publicitàries d’aquestes empreses tecnològiques. Aquesta xifra arribaria, al menys, 263 milions d’euros.

Aquesta és una de principals conclusions de l’estudi, dut a terme per Qbo Investigación y Estrategia i promogut per CEDRO, a partir de les dades històriques de les principals capçaleres espanyoles.

Tal com es posa de manifest en aquest informe, que porta per títol Análisis de la remuneración para editores por los usos digitales de los contenidos de la prensa en las plataformas tecnológicas, la distribució gratuïta de les notícies que fan les plataformes, entre elles Google i Facebook, està generant un gran dany als diaris.

L’anàlisi es fonamenta en la metodologia «But for», que consisteix a quantificar l’impacte d’un fenomen des de la comparació de la situació real amb la que s’hauria produït en absència dels fets que ocasionen la variació. Aquesta tècnica és utilitzada a Espanya i altres països d’Europa per a les valoracions de càlcul de la remuneració en diversos àmbits de la propietat intel·lectual com la música i el cinema.

Com a resultat de l’anàlisi efectuada, l’estudi fixa un perjudici de 1.319,81 milions d’euros, que impacta directament en els ingressos per venda de continguts (exemplars i subscripcions), per creixement dels lectors i per la comercialització dels espais publicitaris d’aquests mitjans.

Des de Qbo Investigación y Estrategia s’assegura que cal un canvi en el marc legal que retorni als autors i editors dels diaris el control sobre els ingressos que genera l’explotació digital que les plataformes tecnològiques fan dels seus continguts.

Europa apunta la solució

La Directiva 2019/790, que ha de ser incorporada a la legislació espanyola en els pròxims mesos, apunta la solució a aquest problema al reconèixer un dret exclusiu als editors de notícies per l’ús digital que les plataformes fan dels seus continguts.

Així mateix, la norma europea reconeix als autors dels continguts periodístics una participació en la remuneració que els editors reben per aquestes utilitzacions.

Austràlia, Canadà, França i Alemanya

Austràlia contempla el pagament per part de les plataformes de fins a un 10% dels seus ingressos per publicitat en el codi obligatori de negociació conjunta entre plataformes i editors de notícies, aprovat fa uns mesos pel seu Executiu. Aquest codi no reconeix remuneració als autors. La quantitat total que rebrien els editors, a dia d’avui, superaria els 600 milions d’euros a l’any.

Canadà preveu que la remuneració per als editors de premsa arribi els 514 milions d’euros anuals, el que representa el 10% del mercat de la publicitat digital. En aquest model s’ha establert un sistema de negociació col·lectiva entre els editors i les plataformes. El sistema canadenc no reconeix una remuneració als autors.

França ha decidit, inicialment, que el dret reconegut en la Directiva 2019/790 es gestioni a través d’acords individuals entre els editors i les plataformes. Els pactes assolits fins al moment suposen una remuneració global d’uns 18 milions d’euros a l’any per als editors de notícies. Aquests acords es troben ara en investigació per l’autoritat de competència per una presumpta vulneració de la resolució que aquesta mateixa autoritat va dictar fa uns mesos sobre aquest assumpte.

Alemanya és l’únic país en el qual es va regular la gestió col·lectiva i una tarifa per als usos digitals de notícies similars als que estableix la Directiva 2019/790. El criteri acordat per a aquesta tarifa va ser d’un 11% dels ingressos de les plataformes (directes i indirectes), sempre que l’entitat de gestió corresponent representés a tots els mitjans afectats. El mercat de publicitat digital estimat per 2021 a Alemanya és de 9.798.000 d’euros, segons Stadista.

Model de gestió de drets per a Espanya

Qbo Investigación y Estrategia confirma en el seu estudi que, en virtut de la informació disponible fins al moment, el model de gestió col·lectiva obligatòria i la irrenunciabilitat del dret dels editors assegura una remuneració més adequades i sostenibles per als propis editors de diaris i també per els autors pels usos digitals dels seus continguts.

D’acord amb la vigent Llei de Propietat Intel·lectual, aquest sistema seria el més garantista per als autors i editors ja que, en cas de controvèrsia per la tarifa, les plataformes haurien d’abonar, al menys, el 50% de la tarifa en aquest moment per poder acudir a la Comissió de Propietat Intel·lectual, òrgan que fixaria la quantia definitiva.

Altres usos digitals: pirateria i resums de premsa

En aquest estudi també es quantifica l’impacte que altres usos digitals tenen en els ingressos dels editors: pirateria de diaris (447 milions d’euros) i resums de premsa (46,8 milions d’euros).

Ocupació i ingressos de l’Estat

En les últimes dues dècades, els ingressos de la premsa escrita han disminuït en més de 1.800 milions d’euros anuals, el que ha generat, segons la Asociación de la Prensa de Madrid, la pèrdua de més de 7.000 llocs de treball directes i fins a 36.000 indirectes.

A més, aquesta disminució ha tingut un impacte negatiu en les arques de l’Estat, ja que ha deixat d’ingressar una mitjana de 140 milions d’euros a l’any en concepte de Seguretat Social i impostos, com l’IRPF i l’IVA.