Article de Marta Teixidó
Les proves PISA demostren que l’hàbit lector i la comprensió no són punts forts entre l’estudiantat espanyol, així que diversos instituts estan fent servir iniciatives col·laboratives per motivar l’alumnat.
És divendres al migdia i hi ha entusiasme entre l’alumnat de 4t de l’ESO de l’escola Sant Ramon Nonat – Sagrat Cor de Barcelona. No pas per l’arribada del cap de setmana, sinó perquè es disposen a rebre el nou capítol del llibre que han estat llegint durant els darrers dies. El grup d’adolescents, asseguts en taules de quatre o cinc organitzades especialment per a l’activitat, es prepara per submergir-se en la lectura.
Fa setmanes que segueixen l’evolució de la història en una plataforma interactiva, on no només llegeixen, sinó que també hi participen activament: voten per decidir el rumb de la trama i comparteixen idees amb l’autor a través d’un fòrum.
“Abans no llegia, però tot va canviar quan em vaig sentir part del llibre”, comenta Adán Jiménez, estudiant del centre. “No em motivava la lectura ni m’interessava”, admet. Tot i això, la possibilitat d’interactuar amb l’autor i contribuir a la creació de la història ha transformat la seva percepció. “T’adones que l’autor és una persona igual que tu i això fa que el sentis més proper i que vulguis llegir el llibre”, reflexiona Sheila López, també alumna. “Penses que algun dia pots ser ell”, diu amb il·lusió.
La lectura ha de competir amb una gran varietat d’opcions de lleure, com ara la televisió, els ordinadors i els mòbils. Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill, assenyala que el desinterès pels llibres està vinculat al moment que els joves comencen a tenir una vida social més activa. “La lectura és una activitat molt individual i, quan ets adolescent, busques més interacció grupal”, assegura.
Per això, López apunta que la connexió amb una comunitat lectora -ja sigui a través de les noves plataformes col·laboratives o de clubs de lectura a la vella usança- pot ser clau per motivar els joves.
L’hàbit, la comprensió i la tecnologia
Any rere any, els informes PISA posen de manifest una caiguda dels resultats relacionats amb la comprensió lectora entre els joves. Aquesta tendència no és un fenomen aïllat, ja que també es reflecteix a la població adulta. Tal com constata la segona Avaluació de l’OCDE sobre Competències d’Adults (PIAAC, per les sigles en anglès), les habilitats en comprensió lectora dels adults de fins a 65 anys han patit un retrocés notable a la majoria dels països de l’OCDE . A Espanya, un de cada tres adults té dificultats per entendre un text llarg, situant-nos per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l’OCDE.
