Reportatge de Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 21 de novembre de 2020. Fes clic per veure l’article original

Traduccions en curs de Lev Tolstoi, Clarice Lispector, Terry Pratchett, James Boswell, Emily Dickinson i Fiódor Dostoievski mostren la bona salut i l’atreviment de les editorials independents catalanes

“Una editorial petita es pot llançar en qualsevol moment a publicar llibres ambiciosos. Aquesta és la meva experiència. Si una obra val la pena i hi creus prou, cal que facis l’aposta”. Parla Josep Cots, d’Edicions de 1984, l’editor més veterà del panorama català –juntament amb Jorge Herralde, d’Anagrama–, que al llarg de gairebé quatre dècades de feina ha publicat volums de Hans Fallada, Franz Werfel, Blai Bonet, Lluís Solà i Àlvar Valls que superen, cadascun, el miler de pàgines.

No són les úniques temeritats del seu catàleg. Hi té Fulles d’herba, de Walt Whitman. O la Poesia completa d’Anna Akhmàtova. “L’editorial té uns deu projectes d’aquest nivell en cartera –avança Cots–. El primer que sortirà és tota la poesia de T.S. Eliot a càrrec de J.M. Jaumà, que ja ens va fer una antologia de Yeats. Judit Díaz Barneda prepara una nova traducció de Guerra i pau, de Lev Tolstoi, en quatre volums. Continuarem publicant les novel·les més importants de William Faulkner amb Les palmeres salvatges, però també en reunirem els Contes complets”. I encara hi ha un altre gran projecte en curs que es pot anunciar, tot i que sense data de llançament: la poesia completa d’Emily Dickinson.

Cots va ser un dels primers editors independents que es va atrevir a publicar projectes monumentals gràcies a El crepuscle de la humanitat, de Kurt Pinthus. Les 734 pàgines d’aquest document clau de l’expressionisme alemany van arribar el 2002, quan el panorama editorial en català era més reduït –i força diferent– que el d’ara. Dues dècades després, als taulells de novetats conviuen una edició modernitzada del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Proa), i el Pickwick, de Charles Dickens, traduït per Josep Carner (Univers), amb volums de dimensions considerables que han posat en circulació petites editorials, com ara No diguis res, de Patrick Radden Keefe (Periscopi), o un altre Dickens, Història de dues ciutats (Club Editor). Hi ha en curs, ara mateix, traduccions de la Recerca de Marcel Proust –a Viena i a Proa–, dels contes complets de Víctor Català –queden dos dels cinc volums que té planejats Club Editor– i una jove editorial, Mai Més Llibres, s’ha compromès a publicar les 41 novel·les de Discmón, de Terry Pratchett, en català.

PROJECTES SUÏCIDES?

De la Ilíada, d’Homer, als bucòlics i la vida de Samuel Johnson

“Vols que parlem d’idees suïcides? –demana Jordi Raventós, ànima d’Adesiara, editorial especialitzada en clàssics de tots els temps i de cultures molt diverses–. La bogeria més grossa que hem fet és publicar la Ilíada, d’Homer, en un sol volum, traduïda per Montserrat Ros. En vam fer 1.200 exemplars, amb un paper especial, i la broma ens va costar uns 8.000 euros. Per sort, l’edició està gairebé exhaurida”. Nascuda el 2007 a Martorell, Adesiara s’ha atrevit a publicar volums fastuosos com el de Saviesa grega arcaica, a càrrec de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau (2012) o el recent Tal qual, de Paul Valéry, traduït per Antoni Clapés. “Aquest últim l’hem hagut de reeditar en només dos mesos –reconeix Raventós–. De la Saviesa grega arcaica n’hem venut més de 1.700. La imprevisibilitat del món del llibre és considerable. No perdre diners fent el que t’agrada està molt bé”. Per al 2021, Adesiara prepara un volum de 700 pàgines, “Poesia bucòlica grega, on hi ha Teòcrit i els seus epígons”. Raventós confirma que “a llarg termini” publicaran la traducció que Dolors Udina prepara de La vida de Samuel Johnson, de James Boswell, una de les biografies més ben considerades de la història de la literatura. L’única pega és que té una extensió de 2.000 pàgines.

Segueix llegint aquí