Article publicat al Diari Ara el 19 de juny de 2022. Fes clic per veure l’article original

La pandèmia i la globalització porten els lectors a triar llibres de menys de 400 pàgines i d’autors locals

La literatura més venuda s’està fent cada vegada més curta i més local. Un estudi del grup de recerca WordsRated ho ha constatat després d’analitzar 3.444 títols que han aparegut a les llistes setmanals de bestsellers del New York Times des del 2011. La conclusió és clara: els llibres més venuts han perdut una cinquantena de pàgines i ja se situen per sota de les 400. Aquesta tendència també ha arrelat a Catalunya. L’exemple més recent és el passat Sant Jordi. Entre els cinc títols més venuts de ficció en català no n’hi havia cap de més de 400 pàgines i l’any anterior només n’hi va haver un: La dona de la seva vida de Xavier Bosch (Columna), amb 512 pàgines. Per analitzar els factors, l’impacte i l’evolució d’aquesta tendència, l’ARA ha comparat els cinc títols més venuts de ficció en català per Sant Jordi i per Nadal dels últims 10 anys –les úniques xifres disponibles en aquest període a Catalunya–. Les dades indiquen un interès dels lectors per les novel·les curtes sobretot a partir del 2018 i que s’ha fet més present després de l’inici de la pandèmia.

Els editors fa temps que ho noten. “Els autors cada vegada fan llibres més curts i els lectors cada vegada volen llegir llibres més curts”, afirma el director literari de Rosa dels Vents, La Campana i La Magrana, Joan Riambau. Deu anys enrere, no era estrany veure com un llibre de més de mil pàgines –Jo confesso de Jaume Cabré (Proa)– se situava entre els més venuts de Sant Jordi i com per Nadal triomfaven les novel·les de més de 500 pàgines, tal com va passar amb Cinquanta ombres d’en Grey d’E.L. James (Rosa dels Vents, 560 pàgines), La vacant imprevista de J.K. Rowling (Empúries, 600 pàgines) i L’hivern del món de Ken Follett (Rosa dels Vents, 992 pàgines). El Nadal de l’any passat, en canvi, només va resistir Ken Follett amb Mai, de 800 pàgines. La resta de llibres més venuts tenien menys de 350 pàgines.

Aquesta tendència està passant a gran part del món occidental. Els editors l’atribueixen a un cúmul de factors que deriven en un consum cultural més fragmentat i ple d’estímuls. Lluny queda l’hàbit de “passar-se les tardes només llegint Dickens”, diu Riambau, i cada vegada és més difícil gaudir de la lectura profundament i sense mirar el mòbil durant una estona llarga. Decantar-se per novel·les curtes “respon als temps que estem vivint, en què ens estem poca estona llegint i consumim moltes coses alhora”, subratlla la directora editorial de Columna, Glòria Gasch. És una tendència que traspassa els límits de la literatura, afegeix, i també es pot veure “en el consum audiovisual, amb sèries de pocs episodis abans que llargues ficcions de moltes temporades”.

Entre els factors que expliquen l’auge de la novel·la breu hi ha una qüestió de practicitat –aquells que carreguen el llibre amunt i avall probablement buscaran títols que no pesin gaire i siguin fàcils de portar– i de boca-orella. “Amb les novel·les breus el fenomen es genera abans perquè els llibreters, els periodistes i la crítica se les llegeixen abans. La roda va més ràpid”, apunta Gasch. Això també es reflecteix a les llistes de més venuts. Els darrers anys, les novel·les curtes tendeixen a aguantar més al capdamunt dels rànquings i a convertir-se en longsellers. Ho demostren títols com Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà (Anagrama), que té 400 pàgines i es trobava entre els més venuts per Nadal del 2020 i per Sant Jordi del 2021, i Quan s’esborren les paraules de Rafel Nadal (Columna), que amb 336 pàgines va ocupar els primers llocs del rànquing de Nadal de l’any passat i de Sant Jordi d’aquest any.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí