Gonzalo Oyarzún
“La primera vegada que vaig llegir un llibre va ser a la biblioteca. Després d’això, he passat els millors moments de la meva vida al CRA”. És el testimoni de Fernanda, una nena de 12 anys, des del seu col·legi a Arica. Per a la majoria dels habitants del nostre país, la biblioteca escolar sol ser la primera i, massa vegades, l’única exposició als llibres i la lectura a les seves vides. Són moltes les investigacions que assenyalen que la lectura per plaer en persones menors de 16 anys incrementa el desenvolupament cognitiu, multiplica el vocabulari i les idees abstractes, augmentant significativament les possibilitats d’obtenir millors llocs de treball en el futur. A més, les biblioteques escolars compleixen un paper rellevant en la democràcia: nens i nenes estan en igualtat de condicions, són instàncies de trobada, intercanvi, desenvolupament cívic i suport emocional.
Aquest any es compleixen 30 anys des que un grup de professionals, dirigit per Constanza Mekis, creés la xarxa de biblioteques escolars més gran fins aleshores: els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge, o Biblioteques Escolars CRA. El programa és present a més d’11 mil escoles públiques i té una cobertura nacional gairebé completa. És un programa pioner, un model a imitar a tot Iberoamèrica. Fins avui. Encara que potser és més correcte dir fins ahir.
Paradoxalment, a 3 dècades de la seva reeixida creació, les biblioteques escolars es troben al seu moment més precari. El 2016 existien més de 10 mil biblioteques escolars, el pressupost que rebien per a la compra de llibres, capacitacions i activitats de foment lector gairebé aconseguia els 8.500 milions de pesos. Avui, amb més d’11 mil biblioteques, el pressupost gairebé no supera els 3.100 milions de pesos. Parlem d‟una reducció del 63%. Només entre el 2023 i el 2024, la reducció de pressupost per a aquestes biblioteques va superar llargament el 32%.
A la Política de la Lectura, el Llibre i les Biblioteques de 2023 es compromet el desenvolupament de col·leccions en biblioteques públiques i escolars, però res no es diu del pressupost. El Pla Nacional de la Lectura es va acabar el 2020 i mai no va ser renovat. Per a les biblioteques escolars, l’augment promès per al 2025 no supera l’1,8%.
Abandonar les biblioteques escolars és així assegurar una tragèdia present i, sobretot, futura.
Columna publicada al diari La Segunda, Santiago de Xile, 17 d’octubre, 2024
