Article de la Montserrat Serra publicat a VilaWeb l’1 de desembre de 2021. Fes clic per veure l’article original

Figura determinant en la Catalunya de la segona meitat del segle XX, s’ha mort a noranta-cinc anys

Aquesta nit ha faltat, a noranta-cinc anys d’edat, Oriol Bohigas (Barcelona, 1925-2021). Bohigas ha estat un dels arquitectes i urbanistes més determinants de la Catalunya de la segona meitat del segle XX i, sobretot, de la ciutat de Barcelona. La seva trajectòria va molt lligada a una mirada cultural, la cultura en sentit complet i amb una tradició que enllaça tant amb les avantguardes artístiques com amb el Noucentisme, moment en què el Principat va començar a articular unes estructures d’estat modern, amb la Mancomunitat, i després amb la República. De l’arquitectura, en tenia una concepció urbana, contemporània i amb vincles internacionals. I, tot i que la dictadura franquista va destruir la Catalunya republicana, que era la seva, Bohigas va mirar de relligar aquesta herència i projectar-la endavant. Així mateix, va construir estructures d’estat, per exemple, des de l’escola d’arquitectura, introduint els corrents internacionals en l’arquitectura catalana, sustentant Edicions 62 i definint l’urbanisme de la ciutat de Barcelona i la seva política cultural.

Va estudiar arquitectura i urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. De mica en mica, es va anar revelant com un activista amb una gran capacitat de lideratge. El 1951 va fundar el Grup R, juntament amb un grup d’arquitectes que van acabar essent determinants en els decennis posteriors, tot i que molt heterogenis: José Antonio Coderch, Manuel Valls, Antoni de Moragues, Josep Maria Sostres, Josep Maria Martorell, Joaquim Gili i Josep Pratmarsó. Després se n’hi afegiren més. El Grup R s’allargà fins al 1961 i pretenia promoure l’arquitectura “moderna”, tot rebutjant l’acadèmica i monumental que imperava en el desert estètic del primer període franquista. El seu referent més important d’abans de la guerra era el GATCPAC i la revista AC.

Una part important dels membres del Grup R va acabar impartint classes a l’Escola d’Arquitectura, on Oriol Bohigas va ser catedràtic de composició del 1964 al 1977 i que va dirigir entre el 1977 i el 1980. També una part del grup van estar en l’origen de l’Escola de Barcelona, grup d’arquitectes, el nom del qual va néixer arran d’un article escrit per Bohigas, “Una possible Escola de Barcelona” (revista Arquitectura, 1969), terme encunyat com una manera d’identificar una nova generació de joves arquitectes sorgida en aquella època.

El 1962, Oriol Bohigas, juntament amb Josep Maria Martorell i David Mackay van muntar MBM Arquitectes, que va ser el seu despatx d’arquitectes durant tota la llarga carrera professional. Amb Martorell, el seu gran amic, abans de fundar el despatx ja havien construït la Casa Guardiola (1958) a Argentona, un referent arquitectònic dels anys cinquanta. I MBM Arquitectes compta amb projectes com ara un grup d’habitatges a la Meridiana de Barcelona (1964), un grup d’habitatges a la ronda del Guinardó de Barcelona (1964), l’Escola Garbí d’Esplugues (1965), la seu de l’Editorial Destino de Badalona (1967), l’Església Parroquial de la Sagrada Família d’Igualada (1969), l’Escola Thau de Barcelona (1974), un edifici d’habitatges a la Kochstrasse de Berlín (Alemanya) (1992), la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1992), l’edifici d’oficines Palau Nou de la Rambla de Barcelona (1993), l’edifici de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2001), l’ampliació d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya (2004), l’edifici del Tecnocampus de Mataró (2011) i l’edifici Disseny HUB (DHUB) a la plaça de les Glòries de Barcelona (2013).

Si vols llegir l’article sencer clica aquí