L’escriptora i editora Rosa Regàs ha mort als 90 anys a casa seva a Llofriu, poques setmanes després de presentar el seu últim llibre, Un llegat (Navona), en què repassava una llarga vida plena d’èxits professionals, entre els quals destaquen el premi Planeta amb La canción de Dorotea (2001) i el premi Biblioteca Breve amb Música de cámara (2013), però també el rellevant paper en editorials com Seix Barral i La Gaya Ciencia i la participació en el grup d’intel·lectuals conegut com la Gauche Divine, del qual era un dels seus integrants més icònics.
“Tenim la mania de no pensar en el passat i que no formi part de la nostra cultura. Els francesos saben qui són els escriptors que els han precedit. Aquí ningú sap res”, es queixava l’autora l’any 2017, quan va ser convidada a inaugurar la temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Filla del dramaturg Xavier Regàs i de Mariona Pagès, Rosa Regàs va néixer a Barcelona l’11 de novembre del 1933. Va passar la Guerra Civil a França amb el seu germà petit, Oriol, i tots dos acabarien estudiant a París, mentre que els dos germans grans, Xavier i Georgina, estudiarien als Països Baixos.
D’una infantesa dickensiana a l’èxit com a editora
“La meva infantesa va ser dickensiana, tot i que han passat molts anys i a còpia de parlar-ne m’he anat traient ferides de sobre”, recordava l’autora a Entre el seny i la rauxa (Ara Llibres, 2014). El títol del llibre evidenciava la diferència entre les dues bandes de la família de Rosa Regàs. Segons explicava l’autora, els avis i tiets de la part de la mare eren “artistes, divertits i simpàtics, i tots havien viscut a París”. “Els vaig poder conèixer poc, però em sento molt orgullosa de formar part de la seva família”, confessava. A l’altra cara de la moneda s’hi trobava la família del pare, conservadora i catòlica.
Va ser l’herència materna la que va acabar pesant més en Rosa Regàs i els seus germans: Xavier va ser decorador, interiorista i pintor; Georgina, escriptora i cuinera, Oriol fundaria el 1967 l’emblemàtica discoteca Bocaccio i Rosa començaria a despuntar ben aviat, fins i tot contra tot pronòstic, perquè es va casar amb el fotògraf Eduard Omedes Rogés amb només 19 anys. El 1964, després de llicenciar-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona –on coneixeria poetes amb qui mantindria una gran amistat, cas de José Agustín Goytisolo, Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma–, va entrar a treballar a l’editorial Seix Barral, al costat de Carlos Barral. Només sis anys després, el 1970, fundava l’editorial La Gaya Ciencia, que va donar a conèixer veus que acabarien sent molt influents, com les de Javier Marías, Manuel Vázquez Montalbán i Álvaro Pombo.
