Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 6 de gener de 2020. Fes clic per veure l’article original
Ana Merino rep el Nadal amb ‘Mapa de los afectos’
Ha calgut que passi una dècada sencera perquè dues dones hagin estat recompensades amb els premis Josep Pla i Nadal durant la mateixa nit. Si el 2010 eren Llucia Ramis i Clara Sánchez les guanyadores, aquest 2020 han sigut Laia Aguilar i Ana Merino les que, gràcies a la decisió dels jurats respectius, han rebut els primers guardons literaris de l’any.
Pluja d’estels, presentada al certamen amb el títol provisional d’Uns dies amb els amics, arribarà a les llibreries al febrer, publicada per Destino. El premi Josep Pla de narrativa, que va ser creat el 1968 per l’editorial que des de fa uns anys forma part de Planeta, recompensa els guanyadors amb 6.000 euros, i en el llarg palmarès de més de cinc dècades s’hi troben autors com Terenci Moix, Maria Àngels Anglada, Valentí Puig, Empar Moliner, Lluís Maria Todó i Antoni Bassas. La novel·la d’Aguilar –que anteriorment ha publicat novel·les juvenils com Wolfgang (Columna, 2017) i Juno (Fanbooks, 2018)– està protagonitzada per un grup d’amics que voregen els quaranta que decideixen passar un cap de setmana junts en una casa al davant del mar.
L’escenari és el cap de Creus i l’objectiu és divertir-se i compartir confidències mentre veuen com cauen els estels. El grup d’amics no s’havia retrobat des de feia cinc anys, quan “un tràgic incident” els va separar. La novel·la, tot i que no és d’intriga, amaga una sorpresa relacionada amb aquest incident del passat, encara sense resoldre. “Vivim en la tirania de la felicitat: només cal mirar les xarxes socials i veure com el fracàs i la tristesa en queden al marge –ha dit l’autora durant el discurs de recepció del premi a l’Hotel Palace de Gran Via–. Els personatges d’aquesta novel·la s’han d’enfrontar al dolor i als moments difícils, i ho faran també amb sentit de l’humor”.
Del guió a la novel·la
Nascuda a Barcelona el 1976 i llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull, Aguilar no és, aparentment, gaire coneguda entre els lectors catalans, tot i que la seva destresa narrativa ha quedat validada en nombroses sèries de les quals ha sigut guionista, com ara El cor de la ciutat, Ventdelplà, Un paso adelante, Infidels, Olor de colònia –que adaptava la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara– i, més recentment, Merlí. Aguilar, però, no n’ha tingut mai prou amb la ficció audiovisual, i des de Les bruixes de Viladrau, publicada en un segell ja desaparegut d’Ara Llibres, Alisis, l’any 2008, ha anat provant sort en la narrativa. La seva primera incursió en la ficció va ser per al lector adult. La segona també: si Les bruixes Viladrau era un llibre de misteri amb tocs sobrenaturals, Pare de família busca (Alrevés, 2014) proposava una mirada insòlita a l’última crisi econòmica a partir dels objectes d’una casa, com ara la gàbia d’un hàmster, el cubell de la brossa o una bamba foradada. Tots ells reflexionaven amb sentit de l’humor sobre la situació desesperada de la família que hi vivia.
Vida d’un nen excepcional
El retorn a la ficció adulta per part d’Aguilar s’ha fet esperar, perquè el 2016 va aconseguir el premi Carlemany per al foment de la lectura amb Wolfgang (extraordinari), la història d’un nen amb un coeficient intel·lectual excepcionalment elevat que somia amb ser pianista. Rere l’aparent superioritat que podria donar-li la intel·ligència, el Wolfgang és més aviat fràgil: “No tolera les frustracions, està bloquejat emocionalment”, deia l’autora el 2017, poc després de publicar la novel·la, que va tenir una segona part, El secret del pare (Columna, 2019), en què el personatge ja té tretze anys i comença a indagar en el passat del seu progenitor, que es veu amb una dona des de fa poc.
Segueix llegint aquí
