Entrevista per Lorena Ferro
El neurocientífic francès torna a la càrrega contra l’ús i l’abús de pantalles en el seu darrer llibre reivindicant la medul·lar i vital funció de la lectura en els infants i els joves.
“Quan un s’adona de fins a quin punt és important llegir, vol agafar la gent per les espatlles i sacsejar-la per fer-ho veure”, reivindica el neurocientífic francès Michel Desmurget. Després de la seva reeixida Fàbrica de cretins digitals, torna a la càrrega contra l’ús i abús de pantalles amb Feu-los llegir (en català per a Edicions62) o Més llibres i menys pantalles (Planeta) reivindicant la medul·lar i vital funció de la lectura en els nens i joves. Tant a nivell intel·lectual com emocional. I convida seguir llegint-los fins i tot quan ja són autònoms.
Per què és tan important la lectura?
Perquè sosté tots els pilars de la nostra humanitat. Llegir ens fa més intel·ligents. També enriqueix el llenguatge: la sintaxi es fa més complexa, les frases més llargues. Desenvolupa la cultura general. Desperta interessos. Llegir també desenvolupa la creativitat. Per poder escriure, abans cal llegir, així que desenvolupa l’expressió escrita i també l’oral. Ens permet sintetitzar i organitzar els nostres coneixements. En l’aspecte intel·lectual, els beneficis de la lectura són immensos.
També hi ha beneficis emocionals?
Sí. Llegir ens ajuda a entendre millor els altres, desenvolupar l’empatia. Si llegeixo una novel·la, em fico al cap del personatge i entenc el que pensa. I això permet allò que els científics anomenen la teoria de l’ànima: quan llegeixo un llibre experimento la ira, l’alegria o qualsevol altra emoció que sent el personatge. Des dels anys 80 del segle passat s’ha detectat un descens de l’empatia a la població i en paral·lel un augment del narcisisme. Els pares es pregunten què poden fer per ajudar els fills… Hi ha una cosa que és barata i que és un llegat per a tota la vida: inculcar-los el gust per la lectura.
Quan cal començar?
Aviat. Hi ha estudis que diuen que començar a llegir nadons des dels dos o tres mesos pot tenir efectes molt duradors al llarg de la seva vida. I ajuda al desenvolupament del llenguatge i de l’intel·lecte. Poden arribar a tenir fins a 11 punts de QI més que als que no es llegeix. Sembla poc, però és molt significatiu.
I cal començar aviat i acabar tard. Quan el nen comença a descodificar els pares de vegades cometen l’error de pensar “ho hem de deixar llençar sol”. Però el cervell no pot fer tantes coses alhora. El procés de descodificar els signes en sons i després en paraules se sol fer amb un llenguatge simple, però quan es torna més complex, es pot tornar frustrant. Com més es llegeixi un nen més serà capaç de llegir llibres de debò. Perquè és molt frustrant no entendre el text, treu tota la diversió a la lectura. A la meva filla li vaig dir: “quan llegeixis, subratlla les paraules que no entenguis”… i ho va subratllar tot des del principi fins al final. És per això que és tan important seguir llegint els nens fins i tot quan sembla que ja saben llegir. Permet llegir junts lectures més complexes alhora que se segueix tractant la lectura com a plaer, perquè sense plaer no hi ha lectors.
És diferent llegir en paper que a la pantalla?
En textos simples l’experiència és semblant, però en una pantalla sovint ens salten notificacions, enllaços que podem obrir… Aquestes interferències van en detriment de la lectura i compliquen els beneficis que ens pot donar. I com més complicat és el text, més beneficiós es demostra que és el llibre en paper. Perquè facilita i augmenta la concentració i perquè el paper té una unitat especial que ens permet, per exemple, si vull repassar alguna cosa que he llegit, recordar que allò que busco era a la part esquerra superior, cosa que en una pantalla no es pot fer . També hi ha l’estructura espacial del llibre que permet al nostre cervell una representació més coherent del relat tant pel que fa als personatges com a la cronologia.
Les darreres dades de PISA són alarmants en comprensió lectora La lectura assegura l’èxit educatiu?
El 70% de les competències acadèmiques estan vinculades a la capacitat lectora. La lectura ens permet accedir al coneixement i altres habilitats transferibles: aprendre a aprendre. Si un nen no entén un problema de matemàtiques, ni podrà fer esmaixades ni altres ciències. Hi ha molts estudis que demostren que la informació complicada s’absorbeix millor mitjançant un text que altres suports com el vídeo o una aplicació. Està demostrada la superioritat de la paraula escrita a lhora dexpressar idees complexes. I, en igualtat de continguts, el text sempre serà superior a un suport com l’audiovisual a l’hora de memoritzar i entendre precisament perquè en un text podem tornar enrere amb molta més facilitat. Sobre la pàgina hi ha una organització clara, hi ha títols i paràgrafs que ens permeten orientar-nos.
Compta com a lectura llegir còmics?
Em crearé enemics. Parlaré primer dels resultats i després de les causes. Hi ha molts estudis que demostren que pel que fa a l’adquisició del llenguatge, de la competència lectora i de l’èxit acadèmic, la lectura de llibres té un efecte beneficiós, la de còmics té un efecte neutre i la lectura a través de pantalles té un efecte negatiu. A internet i les xarxes socials, en general, hi sol haver un llenguatge molt col·loquial i més pobre de l’estil “tranqui, què tal, holi”. Això realment no fomenta el desenvolupament del llenguatge. En la comparativa entre llibres i còmics, el lèxic que es fa servir pot ser més o menys equiparable, però el problema principal és de volum. En un llibre com aquest, fàcilment hi haurà més d’un milió de paraules. I en llegir un milió, un nen de manera incidental, sense voler-ho, aprendrà aproximadament un miler. Per aprendre aquesta xifra en còmic hauria de llegir moltíssims. A més, hi ha una qüestió de gramàtica. Una frase de Proust, que en un llibre ocupa mitja pàgina, difícilment la ficarem en una vinyeta de còmic. I hi ha la idea del dibuix, que conté una sèrie d’expressions i emocions dels personatges que s’han de descriure en un llibre mitjançant paraules. Això no vol dir que el còmic no pugui tenir altres impactes positius a la cultura general o la imaginació. Però pel que fa al desenvolupament del llenguatge, la capacitat lectora i l’èxit acadèmic, l’impacte sens dubte cau als llibres.
Aquí els professors asseguren que a classe els nois cada cop necessiten missatges més curts perquè no els entenen. Cada vegada hi ha més cretins digitals?
Continuaré fent amics (rialles). La resposta és Sí. Pel que fa al desenvolupament del llenguatge, hem vist una caiguda de la lectura i de la capacitat lectora paral·lela al desenvolupament de pantalles. Un nen potser abans trigava tres minuts a llegir i entendre un text de mil paraules, ara en triga cinc. També se n’ha vist perjudicada la capacitat de concentració. Es pot plantejar “ah, és que ara els nens aprenen altres coses!” però jo això ho qüestiono prou perquè no considero que que la meva filla pugui moure amb el comandament de la consola un ninot a la velocitat suficient signifiqui que és més intel·ligent. La intel·ligència humana està molt vinculada al llenguatge i quan veiem empobriment de les capacitats relatives al llenguatge veiem els efectes en la concentració, la creativitat, l’organització, la síntesi de les idees i la capacitat d’expressar-les. Tenim motius per estar preocupats. Els països del nord, que solen ser obsessius en la recollida de dades, diuen que al segle anterior hi va haver un augment de 30 punts de CI, que és una mica terrible, i que ara està baixant. Seria un miracle que no passés, però en biologia no hi ha miracles.
Entrevista publicada La Vanguardia, clica aquí per accedir-hi
