Article publicat El Punt Avui el 23 de març de 2021. Fes clic per veure l’article original
El festival Mot desplega a Girona un mapa de confluències del fet creatiu abans de traslladar les sessions aquesta setmana a Olot
Heather Rose escolta el debat de dissabte a Girona des de Tasmània MARTÍ ALBESA / MOT.
El primer dia del festival Mot de literatura a Girona, dijous passat, Perejaume va explicar, en conversa amb Jordi Lara i Víctor Sunyol, què entenia per collage, el teixit de connexions que serveix de lema en aquesta edició, i va comparar-lo amb el magnetisme de certes imatges religioses, que transmeten les seves virtuts pel sol acostament d’un altre objecte, en una espècie de “màgia per contacte” que transfigura allò que toca. Per molts dels autors que han participat aquest cap de setmana en les primeres sessions del Mot, abans que es traslladin al Torín d’Olot, la poètica de l’escriptura consisteix a “lliscar sobre el sentit” i al mateix temps albirar un horitzó, però també guardar l’equilibri com damunt un pont que fimbra, atents a la incertesa i el vertigen, a “l’emoció abismada” que Perejaume atribuïa a la literatura. Josep M. Fonalleras, en la seva conversa amb Quim Español, va buscar amb altres paraules la imatge d’aquest pont: “Quan crees, el que estàs fent ha de construir-se de tal manera que no decaigui, i al mateix temps ha d’emetre un sentit determinat, ha de provocar algun tipus d’emoció al lector.”
Tot i que el confinament ha reclòs els convidats internacionals a casa seva, Tracy Chevalier va ser la primera a intervenir virtualment al Mot de Girona per parlar, encara al cap de vint anys d’haver-la publicat, de La noia de la perla, una ficció sobre un quadre de Vermeer que la té fascinada des que el va veure per primer cop als 19 anys. El Vermot de dissabte sota els plàtans de la Devesa va permetre airejar la conversa entre Gerard Quintana, Lluís-Anton Baulenas i Berta Jardí, que responent al tema d’aquesta edició va admetre que “abans de l’escriptura hi ha una imatge que et persegueix i t’obsessiona, i a la qual has de donar forma”. Per Ignacy Karpowicz, que va conversar amb Jordi Coca, Marta Romagosa i Laura Huerga a propòsit del silenci i el soroll, aquesta forma pot tenir a veure amb els tractes que la ficció pacta amb la veritat: “L’autor no ha d’escriure la història verdadera que l’ha inspirat, sinó la que crea per al lector, que no ha de coincidir en els detalls.” Ben mirat, tal com va dir l’editora Laura Huerga, “la ficció defensa una altra veritat.” En la darrera sessió, Heather Rose, connectada des de Tasmània, va revelar que escriure és la seva manera de “processar el món”: “Si no escric, el cap se m’ennuvola”.
Pots seguir llegint l’article aquí
