Article publicat a La Vanguardia el 22 de gener de 2023.
Lotta Edholm, ministra d’ Educació sueca, ha decidit abandonar l’estratègia d’aprenentatge digital presentada l’any passat per l’ Agència Nacional d’ Educació Escolar. I, alhora, tornar als llibres de text part del protagonisme que van tenir a les aules abans de la revolució digital i la generalització de les pantalles. Aquest any es destinaran 60 milions d’euros perquè els alumnes tinguin de nou manuals de paper, almenys un per assignatura. I per als dos pròxims anys estan previstes partides de 44 milions d’euros amb la mateixa finalitat.
La digitalització de la societat és, molt probablement, un fenomen imparable. Afecta totes les esferes, des de l’educació fins a la sanitat, passant per la informació i el lleure. I guanya terreny cada dia. Però és un fet provat que la seva extensió coincideix, per exemple al nostre país, amb una baixada del rendiment escolar i amb una pèrdua d’habilitats dels joves, que es manifesta particularment amb el retrocés de la comprensió lectora.
Un percentatge massa alt d’alumnes arriben a l’ensenyament secundari, i més enllà, sense dominar el procés de lectura i comprensió de textos, cosa que suposa un obstacle gairebé insalvable per al seu desenvolupament intel·lectual i, també, per accedir al mercat laboral.
Des de ben aviat, els més joves troben en les pantalles les principals finestres al món. Mòbils, tauletes, ordinadors o televisors, que serveixen com a suports d’innombrables xarxes, ja són gairebé una extensió del cos humà. Es calcula que els joves espanyols passen una mitjana de quatre hores diàries fent servir pantalles a casa seva. Sens dubte, més de les que passen llegint.
Consulteu l’article original de la notícia clicant aquí
