La Llei europea d’IA ha de regular el sector de la intel·ligència artificial imposant un marc per al desenvolupament i l’ús d’aquestes tecnologies. Els autors europeus esperen introduir disposicions que reforcin la transparència en el tractament dels textos coberts per drets d’autor. Però estan preocupats pel gir de les negociacions…
El juny de 2023, el Parlament Europeu va adoptar la seva posició de negociació al voltant de la Llei Europea d’IA, el primer text sindical dedicat íntegrament al sector de la intel·ligència artificial i la seva regulació. Aleshores es va obrir una fase de triòleg, que reunia el Consell de la Unió Europea, la Comissió i el Parlament, per aconseguir un resultat consensuat.
El 10 de novembre, les negociacions es van interrompre bruscament durant una reunió que va abordar especialment el cas dels models fundacionals, aquestes intel·ligències artificials massives, entrenades amb un enorme volum de dades i capaços de donar resposta a les peticions del públic en general.
Un plantejament disputat
Dues setmanes abans, el 24 d’octubre, els països membres i altres participants en el tríleg havien acordat una regulació “multinivell” dels models de fundació, amb salvaguardes que limiten les conseqüències negatives d’aquests últims sobre la societat. Aquestes mesures haurien estat adequades i adaptades segons la mida de les empreses, per limitar més fortament les més influents i poderoses, com Meta (amb LLaMA) o Microsoft (ChatGPT).
Article publicat a Leș Univers du Livre Actualité, clica per accedir-hi
