Les novel·les que conviden el lector a submergir-se en un món durant diverses entregues són avui les llavors d’or del sector editorial, paral·lelament al canvi d’hàbits imposat per les plataformes de streaming.
Potser és, diuen, pel canvi d’hàbits. Si la sèrie de televisió va començar imitant la novel·la, per què no podria ara la novel·la estar imitant la sèrie de televisió? Amb l’espectador ―i per extensió, el consumidor de ficció en qualsevol format― acostumat a submergir-se en una història durant més d’un lliurament gràcies a la popularització de les sèries a les plataformes de streaming, i fent-ho encantat perquè, una vegada ha trobat alguna cosa que li agrada, no ha de prendre cap decisió sobre això, en un món que exigeix d’ell una presa de decisió constant, no podria estar traslladant-se a la novel·la aquest plaer d’abandonar-se a una història per entregues, amb …?
Article publicat per La Vanguardia, clica aquí per accedir-hi
