La irrupció de les xarxes socials ha suposat un canvi de paradigma en la promoció del llibre i de la lectura afavorint el coneixement dels catàlegs i ampliant l’arribada dels títols a nous lectors. Aquest ha estat un dels missatges que s’han sentit avui a la primera de les jornades professionals de LIBER, la Fira Internacional del Llibre que s’està celebrant a Barcelona.
Avui, en poder de prescripció dels mitjans de comunicació tradicionals, s’han unit amb una gran força les xarxes socials. Aquestes han tingut un efecte molt positiu al món del llibre, especialment després de la pandèmia, recuperant i donant una nova vida a títols que semblaven abocats a l’oblit. No és estrany, per tant, que el sector del llibre hagi decidit fer servir aquests canals digitals per promocionar els llibres i generar un contacte amb els lectors.
Al llarg dels darrers vint anys també hi ha hagut una evolució en l’ús de les xarxes socials. Així ho ha explicat Agustín Paz, responsable de xarxes socials i esdeveniments de Penguin Random House, “avui el 76% dels seguidors de les nostres xarxes socials són dones. A més, lús de les xarxes és molt diferent entre els grups dedat. Així, Facebook és una xarxa usada fonamentalment per usuaris d’entre 45 i 60 anys, Instagram per persones d’entre 25 i 44 anys, edat similar dels que usen ‘X’, si bé és més gran el percentatge d’homes que l’usen. Tik Tok és una xarxa que empra la joventut entre 14 i 24 anys que està generant la comunitat de lectors més gran, a través del fenomen booktok, de les que existeixen actualment. Així mateix, està contribuint a donar una segona vida a alguns llibres”.
Enrique Redel, editor i fundador d’Impedimenta, coincideix en diagnòstic “durant la pandèmia, la lectura va ser un refugi davant de la realitat i això ha portat a l’actualitat títols que no estaven a primera línia”. Segons Redel, “avui una bona part de la nostra tasca com a editors consisteix a comunicar, a alimentar les xarxes socials per, a través seu, fer visible el nostre catàleg. De fet, la majoria de les recomanacions, avui, es produeixen a les xarxes socials, per la qual cosa treballar-les resulta clau”.
També per a les llibreries, l’ús de les xarxes socials pot ser un element diferencial. “És important fer una anàlisi de la conversa en xarxes socials perquè això ens donarà pistes sobre què pot interessar els lectors. Tenim clars exemple de com una recomanació realitzada en un programa de ràdio oa les xarxes genera un impacte en les vendes”, ha explicat Rafael Arias, llibreter de la llibreria Lletres Corsàries de Salamanca. Si escau, ha assenyalat, “han buscat crear “una imatge de marca que generi confiança i que traslladi al món virtual el que els distingeix al món real”.
La IA com a repte i oportunitat per al sector editorial
Bona part de les taules d’aquesta primera jornada professional de LIBER ha estat centrada a analitzar els efectes que la Intel·ligència Artificial pot tenir al sector del llibre. Més enllà dels problemes que sorgeixen de l’ús dels continguts subjectes a drets de propietat intel·lectual, s’està imposant la idea que autors i editors de llibres, diaris, revistes i partitures veuen com a possible la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) a el mercat editorial digital. No obstant això, consideren que aquesta s’ha de fer de manera controlada. Això significa que els usos que facin aquests sistemes informàtics d’aquestes publicacions han de ser autoritzats pels seus titulars de drets, generar-ne una remuneració adequada i garantir la traçabilitat dels continguts utilitzats per a l’entrenament i les explotacions posteriors dels models d’IA.
Aquesta ha estat la principal conclusió a què s’ha arribat a la taula rodona titulada Intel·ligència artificial i sector editorial: com monetitzar les teves obres?, organitzada per CEDRO a Liber, en què han participat Jorge Corrales, director general de CEDRO, i Álvaro García Hernández de Alba, director general de Datamarket. L?escriptora i presidenta de CEDRO, Carme Riera, ha moderat aquesta sessió.
Además, Daniel Benchimol ha planteado la necesidad de abordar el uso de la IA analizando cómo puede ayudar a la labor editorial en un momento en el que esta nueva tecnología está aún incipiente. En su opinión, todas las profesiones se verán afectadas en alguna medida por esta. Sin embargo, plantea también grandes posibilidades y herramientas que pueden contribuir a ayudar en la tarea editorial.
La presencia de China y Ucrania en Liber 2024
En esta primera jornada también ha habido espacio para la colaboración entre el sector editorial español y el de China y Ucrania, dos mercados de interés para nuestra industria del libro.
