Caine, Danny. How to protect bookstores and why: the present and future of bookselling

Danny Caine és llibreter i el 1987 va crear la Raven Books Store a Lawrence, no gaire lluny de Kansas City. Va patir una crisi forta quan li van obrir molt a prop una megabotiga d’una gran cadena de llibreries que finalment va fer fallida el 2011 i va deixar al carrer milers de treballadors. Actualment, la seva llibreria continua ben viva i el seu responsable s’ha convertit en un conegut activista defensor del petit comerç. Va publicar un llibre titulat How to resist Amazon and why («Com resistir-se a Amazon i perquè»),[1] que evidentment és un atac contra aquesta immensa plataforma de venda en línia. I tot plegat li ha valgut un llarg reportatge a The New Yorker.

El seu nou llibre du un títol bastant curiós perquè hi assegura que les llibreries s’han de defensar i, després de llegir-lo, Caine m’ha semblat una persona molt optimista, encara que formi part d’un col·lectiu professional que generalment no n’és gaire. Comença plantejant un parell de preguntes per després, tot al llarg del llibre, mostrar-nos les diferents respostes que hi ha trobat. La primera és si val la pena protegir les llibreries i la segona és per què les llibreries necessiten ser protegides.

Segons ell, un informe de l‘Associació de Llibreters Nord-americans assegura que els comerços independents proporcionen a les comunitats pròximes substanciosos beneficis econòmics, si els comparem amb els de qualsevol cadena competidora: distribueixen guanys entre els propietaris locals, hi contracten personal molt variat que, si no, hauria de treballar més lluny, habitualment compren béns i serveis als negocis pròxims i donen un suport generós a les causes benèfiques locals. Les llibreries independents no són una excepció, perquè el 29 % dels seus ingressos torna a circular immediatament en l’economia local. Això significa un percentatge superior al d’una cadena competidora com pot ser Barnes & Noble i infinitament superior al d’Amazon. A més, i d’acord amb un informe de l’Institute of Place Management (Institut de Gestió del Territori) del Regne Unit, les llibreries contribueixen especialment a la vitalitat i viabilitat dels carrers comercials perquè ajuden a prevenir la decadència urbana, mantenen o augmenten el valor de les propietats i proporcionen clients als negocis veïns.

Però, deixant de banda l’economia, Caine opina que les llibreries també tenen un valor cultural que val la pena protegir: són una màquina poderosa per descobrir, celebrar i, en última instància, vendre bons llibres. Encara no existeix rival per a un llibreter humà capaç de connectar el llibre adequat amb el lector oportú. De fet, és un dels més grans plaers literaris estar en mans d’un llibreter amb talent. A Amazon no li interessa gens aquest tipus de feina perquè considera que els llibres són tot just un producte més en la seva enorme màquina etèria de recopilació de dades. I això també sembla cada vegada més freqüent en els anomenats «Cinc Grans»: Penguin Random House, HarperCollins, Hachette, Macmillan i Simon & Schuster. Les llibreries independents són, doncs, crucials per crear un món de llibres més enllà del que s’exhibeix en les prestatgeries dels supermercats.

A més de connectar els lectors amb llibres nous o innovadors, l’autor creu que les llibreries poden també relacionar els membres de les seves comunitats amb moviments socials. Existeix una enriquidora tradició de llibreries radicals, activistes i feministes que serveixen com a punt d’entrada al compromís polític. Un element crucial de les llibreries és la seva permanència: mentre una protesta només pot durar unes poques hores, una llibreria radical pot existir durant dècades. Així doncs, no són espais comunitaris pintorescos, són agents del canvi, una incubadora d’activistes i el seu objectiu és desafiar el capitalisme, l’imperialisme, els privilegis blancs, el patriarcat o l’homofòbia; resumint, tot el sistema de poder. Una llibreria radical té la capacitat de canviar el món i per això val la pena protegir-les.

Pel que fa a la necessitat de fer-ho, Danny Caine pensa que les llibreries han d’afrontar cada vegada més obstacles i, fins i tot, atacs a la seva capacitat de dur a terme la feina. Un dels més importants és la dificultat de guanyar-se la vida, perquè la venda de llibres tal com existeix és una indústria precària. Els propietaris i gerents destaquen els estrets marges del negoci que no els permet proporcionar millors compensacions als seus treballadors. Perquè, quan parla de protegir les llibreries, es refereix també als llibreters: és una feina que comporta molt de contacte amb un públic que es queixa sovint, passar llargues hores de peu dret, intentar solucionar comandes impossibles de clients, suportar obligacions físicament esgotadores, i rarament disposen de vacances pagades o una assegurança de salut. Per això en aquest llibre defensa els sindicats, uns salaris mínims més alts, models alternatius de llibreria i altres mesures favorables als treballadors.

Sembla ser que hi ha hagut un canvi important últimament; un renaixement de llibreries independents impulsat per un nou tipus de llibreters i propietaris de llibreries. En un articledeThe New York Times de juliol del 2022 s’assegurava que el negoci de la venda de llibres, tradicionalment en mans de blancs, és ara més divers perquè moltes de les botigues obertes durant la pandèmia són dirigides per llibreters no blancs. La CEO de l’Associació de Llibreters Nord-americans el va informar que, des del gener del 2020, s’han obert 96 noves de llibreters que s’autoidentifiquen com de persones de color.

L’autor creu que la diversificació de llibreters és una gran notícia: obrir una llibreria és car i la gent de color, els queer, els discapacitats i altres grups de gent marginal han tingut generalment més dificultats que els blancs per disposar d’un capital. Tot i així, encara que aquesta nova generació de llibreters hagi sigut prou creativa i persistent per aconseguir-ho, obrir una llibreria és un desafiament; però mantenir-la oberta n’és un altre. Per tant, protegir les llibreries és més important que mai.

Treballar en llibreries és cada vegada més perillós als Estats Units, sobretot per als membres d’aquests grups marginats. Les llibreries i biblioteques amb aquest caire (i els treballadors que les fan funcionar) han entrat en una guerra cultural. Els dretans reaccionaris, inclosos alguns que influeixen molt en el Partit Republicà, les han convertit en un camp de batalla perquè lluiten contra els llibres infantils d’autors queer o de color per imposar la seva visió regressiva dels Estats Units. Les llibreries i biblioteques que ofereixen aquest material són ara el seu objectiu: campanyes a les xarxes, atacs verbals, trucades amenaçadores, protestes disruptives i altres armes socials i polítiques apunten a persones que senzillament ajuden els lectors marginalitzats a trobar-se en alguns llibres.

Com es poden protegir les llibreries independents? Per saber-ho, Caine entrevista dotze llibreries que, sense excepció i de maneres diferents, estan fent un treball innovador i motivador en les seves comunitats. Més de la meitat d’aquestes botigues són a l’Oest Mitjà i al Rust Belt (literalment el Cinturó d’Òxid, Cinturó Industrial) dels Estats Units, regions que vivien de la indústria pesada i les manufactures i que estan en crisi des de finals dels setanta i principis dels vuitanta. L’autor n’ha triat tres de propietaris negres, una d’un nadiu americà, una altra que pertany a una cooperativa i algunes que han afrontat grans obstacles financers per poder obrir. Pretén destacar les seves dificultats, però també mostrar la increïble tenacitat de persones que han descobert un camí per dur a terme una labor innovadora en la venda de llibres. I creu que, amb aquesta tria, ha aconseguit una imatge molt variada del que significa ser un bon llibreter.

Considera que és impossible respondre a les preguntes del seu llibre des d’un punt de vista apolític. La indústria de la venda de llibres ha agafat aquest caire a causa de pressions sísmiques externes des de finals del segle XX, perquè les megacadenes –com que van tenir èxit– van passar a ser molt poderoses; això va fer que les llibreries independents es radicalitzessin. N’és una prova el fet que l’Associació de Llibreters Nord-americans presentés una sèrie de demandes contra les pràctiques deslleials de les principals editorials o distribuïdores que concedien millors marges a Barnes & Noble.

Aquest enfrontament ja ha quedat enrere però, com a conseqüència, moltes llibreries tenen avui dia el que podríem anomenar una veu pròpia o un punt de vista que es pot expressar a través de les xarxes o butlletins electrònics, l’activisme individual dels llibreters o canals polítics comunitaris, com ara els ajuntaments o les associacions de comerciants. O sigui que la venda de llibres és fonamentalment un acte polític. Una llibreria que tingui un punt de vista polític es converteix llavors en alguna cosa més que una senzilla botiga. També és conscient que l’orientació de la venda política de llibres s’inclina sovint cap a l’esquerra en graus diversos, però no creu que el comerç del llibre estigui injustament esbiaixat, i una de les raons són els forts atacs de la dreta.

El preocupa que una llibreria sigui un mecanisme efectiu per introduir la gent en moviments que defensen la justícia social i molts d’ells s’oposin fermament al sistema capitalista en què opera una llibreria senzillament pel fet de ser un negoci amb ànim de lucre. Els llibreters amb qui ha parlat presenten diferents respostes a la seva pregunta: per alguns és un dilema moral funcionar dins del capitalisme perquè els provoca una certa incomoditat política i emocional; altres estan orgullosos de vendre a la seva comunitat perquè veuen la seva feina més com a comerç que com a pur capitalisme. Caine opta per no contestar-hi i ens mostra com enfoquen cada un d’ells el tema en les seves històries individuals.

Per acabar, confessa que igual que va fer amb el seu llibre sobre Amazon, l’objectiu d’aquest és obrir un col·loqui. Així com la feina de vendre llibres és més que tan sols vendre, els desafiaments que afronten les llibreries independents són més grans que els d’un comerç estàndard. Com que un món millor per a les llibreries és també un món millor per als llibres, per als lectors, per a les comunitats, l’autor desitja i espera que prenguem part en el debat sobre com fer possible aquest món.

El llibre, una edició senzilla amb unes cobertes alegres, l’ha publicat Microcosm Publishing, una editorial alternativa amb casa a Oregon i Ohio. Crida l’atenció una il·lustració que hi ha a la contracoberta d’un cert aire reivindicatiu: un puny tancat i alçat que estreny amb força un full de paper. De tant en tant, aquest dibuix també separa alguns del capítols del llibre ocupant-ne tota una pàgina, on destaca perquè el seu color blanc contrasta vivament sobre un fons negre.

A mi em van ensenyar, seguint la tradició europea, que un article, un treball, fins i tot un llibre, ha de constar de quatre parts: la introducció del tema que s’analitza, arguments a favor, arguments en contra i conclusió, en què l’autor raona la solució que ha triat. Però els llibres d’assaig –com aquest– que es publiquen als Estat Units funcionen d’una altra manera: tot els elements que acabo d’exposar ocupen el primer capítol o en formen la introducció. La resta del llibre només és la justificació documental del que s’ha exposat al principi.

O sigui que el que m’ha interessat de debò és el començament del llibre i el que he escrit fins ara només és el resum d’una introducció de tretze pàgines. Després venen les converses amb les dotze llibreries que donen la raó als arguments que l’autor ha exposat prèviament. Aquesta introducció està ben estructurada, m’ha semblat molt analítica i, encara que n’he discrepat en uns quants punts, m’ha interessat molt.

Article publicat per Escola de Llibreria – Universitat de Barcelona, clica aquí per accedir-hi