Luis vol fer servir un nom fictici. No ho faria, però s’adona que la pràctica que realitza és delictiva. Piratea llibres. No és ell qui els puja a Internet, però sí que els descarrega de forma massiva a Telegram i els comparteix amb els seus amics. Diu haver xatejat alguna vegada amb “un dels molts responsables” de nodrir de lectures una sèrie de plataformes, però es nega a posar-los en contacte amb La Vanguardia. Ell ha fet aquesta tasca de manera puntual, “dues o tres vegades, perquè en una classe tots tinguéssim accés a determinats llibres”, però no considera aquest cas concret un delicte, malgrat que sí que ho sigui. “Va quedar en una cosa puntual per a un grup determinat. Ho vaig veure al seu moment com un bé comú perquè tothom aprovés”.
WhatsApp és un altre canal pel qual cada cop circulen més llibres de forma il·legal. Per allà es va reenviar de forma massiva el 2019 el Manual de resistència (Península) del president Pedro Sánchez en format PDF. Un cas més recent i igual de mediàtic que va posar de manifest la vulnerabilitat del sector literari davant els atacs cibernètics va ser el de les memòries del príncep Enric, A l’ombra (Plaza & Janés), que va arribar a Espanya via WhatsApp el dia del seu llançament .
Davant d’aquesta mena de conductes, escriptors com Juan Gómez-Jurado prefereixen regalar els seus llibres als lectors amb baixos ingressos que els ho sol·licitin abans que veure les seves obres piratejades. “Si no els pots pagar, jo te’ls regalo. Però no entreu en aquests llocs, que fan rics quatre pocavergonyes que viuen a costa de la feina dels altres”, responia al Twitter a un usuari que reconeixia haver piratejat el bestseller Reina Roja .
Jorge Corrales, director general de CEDRO, albira el principal motiu d’aquesta realitat: “Són continguts que pesen poc –molt menys que els audiovisuals–, per la qual cosa resulten més manejables”, i lamenta que, al sector editorial, “no hi ha cap retrocés a la pirateria, com sí que n’hi pot haver en altres terrenys, malgrat que sigui igualment alta. Al contrari, en els darrers dos anys ha augmentat i el problema és que no veiem cap mena de correcció”.
Corrales també assenyala la pandèmia com una altra de les claus que expliquen aquest increment. “Durant el confinament hi va haver un bec brutal de descàrregues. El problema és que moltes persones van generar un hàbit que encara avui arrosseguen”. Durant el tancament per la covid, CEDRO va tancar 122 canals de Telegram amb més de 380.000 usuaris que compartien còpies pirates de llibres, diaris i revistes. “El problema és que en tanca un i en minuts obre un altre. El sector necessita suport polític”.
Segons aquest informe, una de les principals justificacions dels usuaris que accedeixen a aquest tipus de continguts és el preu dels llibres. El 49,5% considera que són molt cars. Una cosa del que podrien discrepar els autors que, sobre el preu de venda d’un llibre, només s’emporten entre el 10 i el 12%. Aquest argument demostra que una gran part és conscient que aquest llibre en línia que ha caigut a les mans està aconseguit de forma il·legal i fins al 80% admet que, per a ells, és el mateix piratejar un llibre digital que robar-lo físicament. Aleshores, per què el robatori digital de continguts editorials creix fins a nivells mai vistos abans?
