La nova i triomfal vida del còmic infantil i juvenil

Petites genis i petits unicorns marins, una patata transformada en superheroi i un policia amb cap de gos, nenes amb bràquets i professors que ensenyen història amb espases làser, aprenents de bruixot i joves astronautes… Divertits, diversos, inclusius i moderns són els protagonistes i els temes que ofereix el còmic infantil i juvenil contemporani, que des del 2016 està registrant a Espanya un creixement progressiu i sostingut, demostrant que hi ha nova vida després d’Astèrix, Tintín, Mortadelo, Superlópez i els Barrufets. L’immediat horitzó és més que encoratjador: el 44% dels menors de 14 anys es van declarar el 2023 lectors de còmic, i també el 17,7% dels joves entre 14 i 24 anys, segons es desprèn de l’últim Informe d’hàbits de lectura i compra de llibres. Recorrem les claus d’aquesta maduresa.

Ser conscient de la intel·ligència del lector infantil i tractar-lo de tu a tu, més protagonistes femenines, obres de ficció i de no ficció divulgativa i educativa de qualitat que simplement conviden a divertir-se i viure una aventura o que aborden amb naturalitat i sense prejudicis i més o menys subtilment temes que preocupen els joves i amb els quals poden empatitzar. Entre ells, la identitat sexual, la diversitat de gènere i la presència del col·lectiu LGTBIQ+ (Leñadoras, Snapdragon, Heartstopper, El príncipe y la modista), el bullying (Subnormal, Silenci), l’anorèxia (Menjant amb por), l’assetjament (Cuéntalo), l’autisme (El món de la Frankie), l’autoestima (¡Somriu!, Supersorda) o el pas de la infantesa a l’adolescència (Aquel verano).

“La tempesta perfecta”

“Un factor que ha ajudat a aquest creixement és la percepció que el còmic està d’actualitat, que és un mitjà dinàmic i viu, madur, present en els mitjans i en els punts de venda”, valora Óscar Valiente, director de Norma Editorial, que el 2017 va treure al mercat el segell Astronave, “un paraigua per mimar el públic infantil” que acull èxits com Snapdragon, de Kat Leyh, i les sèries divulgatives El teatre del cos humà, de Maris Wicks, amb diverses reedicions, i Cómics de ciencia.

“Abans, el còmic infantil en llibreries generalistes es limitava a Mortadelo, Astèrix i Tintín, però ara el llibreter s’ha adonat que més enllà d’això, del manga i dels superherois també ha d’oferir una secció de còmic, i sovint compten amb un espai per a públic infantil i juvenil. Això ho posa fàcil per encertar pares i mares, igual que la diversificació en franges d’edat, com va començar a fer el segell Mamut, de l’editorial Bang. A més, les noves generacions de pares ja no diuen als seus fills: ‘deixa de llegir còmics i llegeix llibres’, sinó que veuen que aquests continguts estan molt ben fets, fomenten l’hàbit lector i són un connector amb la cultura i un ‘desconnector’ de les pantalles”, destaca Valiente.

“Els nens estan enganxadíssims al mòbil i això pot pertorbar el seu cervell de manera brutal –alerta Ed Carosia, editor de la col·lecció pionera Mamut–. Per a molts pares és més fàcil donar un mòbil a un nen de 5 anys que un [llibre] mamut, però d’altres saben que si se’ls dona un còmic connectaran amb les històries i els personatges, que conviden a viure aventures, i s’hi veuran reflectits i s’enganxaran a la lectura”.

“És un moment propici, sorgeix la tempesta perfecta. Amb el confinament va augmentar la lectura, i va coincidir que el còmic està més ben vist, integrat i normalitzat, que ningú t’assenyala com a friqui per llegir còmic, que els llibreters són receptius a mostrar-los, la premsa s’hi interessa més i els editors ens hem adonat de la bona qualitat de l’infantil i juvenil, que no és sinònim d’històries simples, i tots hem començat a publicar-ne títols”, opina Marion Duc, editora de la línia infantil d’Astiberri, que des de la pandèmia ha impulsat títols com Avni, una sèrie amb 30.000 exemplars venuts, Los Muértimer, Nimona o Violeta y las gafas mágicas. I dues novetats destacades: La petita gènia i el monstre de la vall, segon títol de la sèrie amb la qual va debutar en infantil Álvaro Ortiz (nominat als Eisner 2024 per Cendres), i Javi de Castro, que s’estrena amb el petit lector amb Cosmo en el espacio, que es llegeix del dret i del revés i en un mes ha esgotat la primera edició.

A falta de xifres de vendes, pràcticament impossibles d’obtenir a Espanya, diversos elements proven la positiva tendència. “Aquí es va notar el salt cap a 2016. Si llavors es publicaven 119 còmics infantils a l’any de moderna creació [excloent-ne el manga i els clàssics], el 2023 rondaven les 600 novetats. En català se n’editaven 12, i l’any passat ja en van ser 131”, assenyala José A. Serrano, llibreter i especialista d’infantil de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic), que celebra “una nova generació d’editors amb sensibilitat envers el còmic infantil” i destaca els professors que promouen el seu ús didàctic a les aules i ofereixen “una manera atractiva i molt visual d’entrar en la matèria educativa”. És el cas del pioner Pedro Cifuentes, també autor de divertides sèries divulgatives com Historia del arte en cómic i Historia de España en cómic (Desperta Ferro), que al setembre s’estrenarà en el còmic d’aventures amb El club de los castigados (Harper Kids).

En l’Anuari Iberoamericà sobre el Llibre Infantil i Juvenil de 2023, publicat per la Fundació SM, els directors de la Càtedra d’Estudis del Còmic de València, Noelia Ibarra i Álvaro Pons, xifraven que els còmics per a joves van créixer fins al 85% (el tradicional era un 75%).

Fenòmens clau

Espanya segueix la tendència mundial emanada de França i dels Estats Units, on van sorgir fenòmens supervendes clau en l’enlairament del còmic infantil i juvenil. Un va ser ¡Somriu!, (Maeva), amb el qual Raina Telgemeier, coronada el 2015 amb els Eisner, traslladava el 2010 la seva mala experiència d’infantesa amb l’ortodòncia. Va seguir una línia autobiogràfica i costumista i el 2014 va mantenir vendes milionàries amb Germanes.

En la mateixa línia d’èxit, l’autor del best-seller il·lustrat Capità calçotets, Dav Pilkey, saltava al còmic amb L’home gos, protagonitzat per un policia a qui li han trasplantat el cap del seu gos, un hit que sistemàticament es cola a les llistes de llibres més venuts i que pròximament Dreamworks estrenarà en format pel·lícula. Pilkey acaba de publicar, a més El club de cómic de Chikigato, (tots publicats per SM Cruïlla).

Un altre fenomen sorgit després de la pandèmia va ser La terrible Adèle (Kómikids), de Mr Tan i Diane Le Feyer, una sèrie que, sense versió televisiva que li doni suport, cada nova entrega es cola entre els més venuts de França. Sense oblidar el boom del manga registrat des del confinament (amb best-sellers com Tokyo Revengers i Hayku!).

Mamut, col·lecció pionera

Una altra evidència del creixement és la proliferació de col·leccions i editorials que s’han sumat a publicar còmic infantil. Fa 15 anys, Bang va treure la seva col·lecció pionera: Mamut, amb franges d’edat ben diferenciades (prelectors, més de 3 anys, de 6, de 9 i de 12) i la majoria de títols en castellà i català. “El públic existia, però vam haver d’enfrontar-nos a una distribuïdora que no entenia què buscàvem i que no ens visibilitzava en llibreries, o en llibreries que no tenien espai específic per al còmic infantil. Va començar funcionant amb el boca-orella entre el públic, amb uns pares primerencs que es van voler acostar als mamuts perquè ells llegien novel·la gràfica”, recorda el seu editor, Ed Carosia.

El hit de Mamut és Superpatata (+ 6 anys), del barceloní Artur Laperla, una sèrie que només a Espanya (en castellà, català, basc i gallec) i França arriba a més de 330.000 exemplars distribuïts i es publica a Portugal, Alemanya, Suècia, Itàlia, la Xina, els EUA i Bulgària. De Laperla és també El Fèlix i la Calcita (Beascoa), per a primers lectors. Altres mamuts celebrats són En Cosmorratolí i la Bombeta, de Fermín Solís, que acaba de treure Mundo subatómico (Editorial Salamandra). I una altra novetat és Malababa, de Clara Soriano.