Article de Raúl Alonso
Aquest any la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara ha fet palesa la bona salut del sector. Passejava per aquells passadissos del flamant pavelló sorprès per la intensa vida de professionals i lectors que bullien efervescentment pels diferents estands. Tothom anava amb bosses plenes de llibres que acabaven de comprar, especialment una allau de gent jove que, sens dubte, reflecteix l?auge brutal de la literatura infantil i juvenil. Fixant-me en els títols que majoritàriament omplien les bosses de roba i de paper dels assistents, vaig reparar en un detall que després vaig comentar amb alguns col·legues: l’auge del sector se sosté per l’existència del llibre escombraries.
El dilema editorial contemporani
Recordo perfectament el dia que vaig entrar per primera vegada al despatx d’un important editor espanyol. Sobre la seva taula descansaven dos manuscrits: una novel·la experimental d’un autor consagrat i el que ell anomenava, amb una barreja de resignació i picardia, «el nostre proper cop de pilota». Era una novel·la romàntica que seguia punt per punt el manual de l’èxit: protagonista ferida emocionalment, galant turmentat, i una trama que qualsevol lector podria anticipar des de la primera pàgina. «Amb això», em va dir, «finançarem alguns poemaris i assajos de nínxol que publicarem el proper trimestre».
Aquesta escena il·lustra perfectament el dilema a què s’enfronta la indústria editorial contemporània: la necessitat d’equilibrar la qualitat literària amb la sostenibilitat econòmica. El terme llibre escombraries, encara que pejoratiu, amaga una realitat molt més complexa i necessària del que podria semblar a primera vista.
En un moment en què el sector editorial espanyol celebra xifres rècord, amb més de 1.200 milions d’euros de facturació el 2024, és més pertinent que mai analitzar els mecanismes que fan possible aquesta bonança econòmica.
El llibre com a producte comercial
La indústria editorial és, sobretot, una indústria. Aquesta obvietat, que pot resultar incòmoda per als puristes, és la que permet que els llibres segueixin arribant a les mans dels lectors. Els números són clars: mantenir un catàleg divers, amb obres experimentals, poesia, assaig de pensament crític o traduccions d’obres fonamentals però minoritàries, requereix una base econòmica sòlida.
El cost de publicar un llibre va molt més enllà de la impressió i distribució. Quan una editorial aposta per un títol, inverteix en:
– Avançaments a autors
– Treball editorial (lectures, correccions, edició)
– Disseny i maquetació
– Màrqueting i promoció
– Costos d’emmagatzematge
– Gestió de devolucions
– Drets de traducció (si és el cas)
I tot això sense garantia dèxit. Com em va confessar una vegada una editora veterana: «De cada deu llibres que publiquem, amb prou feines cobreixen costos, dos donen pèrdues, i un, amb sort, genera beneficis suficients per compensar tota la resta».
Anatomia del «llibre escombraries»
Però què entenem exactament per «llibre escombraries»? El terme, injustament despectiu, sol referir-se a obres creades seguint fórmules provades dèxit. Pensem en After, d’Anna Todd, una saga que va començar com a fan fiction a Wattpad i es va convertir en un fenomen editorial global. És literatura d’alta qualitat? Probablement no. Heu aconseguit que milions de joves s’acostin a la lectura? Sens dubte.
“Les editorials utilitzen anàlisis de dades per identificar tendències i estudien patrons d’èxit a plataformes com Wattpad o Amazon”
Els elements comuns d’aquests llibres inclouen trames predictibles però emocionalment satisfactòries, personatges arquetípics fàcilment reconeixibles, llenguatge accessible i directe, ritme àgil i girs dramàtics calculats, màrqueting intensiu i presència dominant a llibreries.
El procés de creació d’aquests llibres està cada cop més professionalitzat. Les editorials utilitzen anàlisis de dades per identificar tendències, estudien patrons d’èxit en plataformes com Wattpad o Amazon, i monitoritzen les converses a les xarxes socials per detectar el que busquen els lectors.
Un exemple revelador és el cas de Boulevard, de Flor M. Salvador, que es va convertir en un fenomen editorial després del seu èxit a Wattpad. L’editorial que el va publicar no només va comprar els drets del llibre, sinó que va estudiar meticulosament els comentaris dels lectors a la plataforma per ajustar el text final.
