Per Enrique Fanjul, soci d’Iberglobal, membre del Comitè de Reflexió del Club d’Exportadors i de l’Observatori d’Intel·ligència per a la Internacionalització.
Les empreses espanyoles han de tenir present que malgrat la globalització, les barreres culturals continuen existint i poden constituir un obstacle per a la seva activitat internacional. Cal que les empreses es preparin adequadament per fer front a aquestes barreres.
Les empreses comprenen el pes que tenen les barreres culturals en la seva activitat internacional. S’ha passat a reconèixer la necessitat i el valor de la “intel·ligència cultural”, que es podria definir com l’habilitat o capacitat per adaptar-se i treballar amb efectivitat en entorns culturals diferents del propi.
La intel·ligència cultural és efectivament un requisit per a la internacionalització, encara que s’ha de situar en el context.
No cal atribuir una importància desmesurada als factors culturals –cosa que sovint defensen empreses i consultors especialitzats a assessorar sobre aquests temes-.
Les barreres culturals existeixen i constitueixen un obstacle per al qual cal preparar-se, però no són ni de bon tros l’únic factor, o el més decisiu, que incideix en l’èxit o el fracàs en les operacions internacionals d’una empresa. La qualitat del producte, el preu, el màrqueting, el finançament, són factors que també tenen un pes rellevant.
Sovint s’incorre en generalitzacions excessives. Les persones de diferents països tenen diferències entre elles, i també n’hi ha entre els ciutadans d’un mateix país. No tots els xinesos o tots els indis tenen el mateix comportament. Hi pot haver diferències entre ells, com n’hi ha entre els espanyols o entre els madrilenys.
Els consultors en negociació cultural de vegades exageren el ventall d’aspectes que conformen la cultura d’una societat i que s’han de tenir en compte si es vol evitar el conflicte, arribant a un grau de detall que pot vorejar el ridícul. Com a exemple, puc citar els consells dirigits a empreses sobre etiqueta en menjars de negocis als Països Baixos formulats per una destacada empresa que assessora i forma sobre temes culturals en els negocis internacionals. Entre les recomanacions hi ha que “l’amanida no ha de ser tallada; cal enrotllar l’enciam a la forquilla”. Així mateix, cal “servir-se poc al principi, per poder repetir així”. En fi, com a resident que he estat a Holanda durant uns quants anys, em resulten cridaneres aquestes recomanacions que, repeteixo, em sembla que porten a cotes exagerades i irreals la influència dels aspectes culturals.
Cal no exagerar, però en cap dels dos sentits. Les barreres culturals no han de ser menyspreades i les empreses han de tenir directius preparats per a la negociació intercultural.
Quins són els “temes”, els aspectes culturals més determinants en les relacions entre persones de diferents cultures?
Sobre aquest tema se n’ha escrit molt. S’han fet classificacions, taxonomies, dimensions, perfils culturals de països, etc.
