Article de Bruno Pardo Porto
21 d’abril 2024

Els petits editors es resisteixen a substituir la mà humana per la del robot, però els usos d’aquesta tecnologia al sector creatiu no deixen de créixer

Aquesta història comença amb Chris Cowell, un desenvolupador de programari de Portland que després d’anys escrivint codi decideix seure a escriure llibres. «Si no pots explicar una cosa de manera simple, és que aleshores no ho has entès prou bé», es repeteix, a manera de mantra. Cowell està rematant el manual de programació en què ha invertit més d’un any de treball amb dos col·legues més. Per fi, després de molt corregir, aconsegueixen publicar-ho.

Tres setmanes després, encara satisfet, Cowell es troba un llibre a Amazon amb el mateix títol que el seu: ‘Automating DevOps with GitLab CI/CD Pipelines’. Ja és casualitat, no?

L’autora, una tal Maria Karpos, és una completa desconeguda per a ell. Rastreja el nom a Google, però no troba res. No té biografia. No hi consten altres mèrits més enllà del llibre en qüestió. El misteri es dissipa quan finalment descobreix que el text, una reescriptura del seu, ha estat generat gairebé amb total seguretat per intel·ligència artificial (IA).

Tot just unes setmanes després que ‘The Washington Post’ denunciés el cas de Cowell, l’escriptora independent Caitlyn Lynch va alertar al seu compte de X que els bots d’intel·ligència artificial estaven copant les llistes de llibres més venuts d’Amazon. Dels cent principals ebooks de novel·la romàntica per a ‘young adults’, només dinou semblaven escrits per humans. La resta eren coses (literatures?) generades per IA. Per exemple, ‘Wait you love me’, de Quynh Thi, una presumpta novel·la de sinopsi dadaista: «No estava content, en aquell moment no li importava «tirar llenya al foc». Girant el cap per mirar Lam Tan Ngong, li va dir: «Aniré a l’hotel a recollir-te al matí». La portada era una gavina amb mirada sospitosa.

Si no entenen res, comencen a entendre el problema.

Allò va passar el juny del 2023. Ara Amazon ha decidit limitar la quantitat de llibres que un autor pot autopublicar en un dia. La nova norma diu que un usuari només pot llançar tres llibres, encara que la companyia no ha aclarit on era el límit abans. «Encara que no hem vist un repunt en les nostres xifres de publicació, per ajudar a protegir-nos contra l’abús, estem reduint els límits de volum que tenim en vigor per a la creació de nous títols», diu el comunicat de l’empresa fundada per Jeff Bezos. Les guies de naturalesa i viatges eren alguns dels gèneres més ‘assetjats’ per la IA.

“A Espanya aquests usos encara no estan estesos, no és una pràctica generalitzada”, afirma Jorge Corrales, director general de Cedro, l’associació encarregada de defensar els drets de propietat intel·lectual d’autors i editors. Tot i això, al sector ja han pres posicions, conscients que es juguen el futur abans que el present.

La notícia que va agitar el debat va ser la il·lustració de la coberta (portada, al gremi) d’una novel·la de Katherine J. Chen sobre Joana d’Arc publicada per l’editorial Destino, que pertany al grup Planeta, el febrer d’aquest any. Només veure-la, el dibuixant David López, que ha treballat per a Marvel i DC, va assenyalar a través del seu compte de X els errors que delataven que la imatge havia estat generada per IA: d’un floc de cabells que naixia del front sense cap sentit a una armadura que de vegades és de cuir i d’altres de ferro. Diverses llibreries van retirar el títol de les seves prestatgeries, entre elles Casa Tomada, Nou Nou, Fandogàmia, La Impremta i La Flama Store. Davant la polèmica, Planeta va emetre un comunicat assegurant que la il·lustració l’havia fet un dissenyador del seu equip «utilitzant programes de disseny habituals, com ara Illustrator o Photoshop, que ja contenen des de fa temps utilitats d’IA». “La immensa majoria de les nostres cobertes s’elaboren amb mitjans i talent creatiu tradicional”, afegien.

Article publicat a ABC, clica aquí per accedir a l’article sencer