• Estudiants, docents i bibliotecaris de tot el país s’han agrupat per combatre l’onada de prohibicions que han retirat gairebé 3.000 llibres de les escoles públiques a més de 41 estats

  • Margaret Atwood, Stephen King i Toni Morrison són alguns dels autors les obres dels quals es van veure afectades

Alumnes de la secundària Vandegrift a Leander, Texas llegeixen Y: L’últim home, una aclamada novel·la gràfica del guionista Brian K. Vaughan i la dibuixant Pia Guerra. La trama gira al voltant d’una misteriosa plaga d’origen desconegut que acaba amb la vida de tots els éssers que tinguin cromosoma Y. Les úniques excepcions són el protagonista, Yorick Brown, un jove novaiorquès aprenent d’escapista, i la seva mascota, un mico caputxí anomenat Ampersand. La reeixida sèrie de llibres de Vaughan va rebre tres premis Eisner i el 2021 va ser adaptada a una sèrie de televisió per a la plataforma Hulu, de Disney. Però a l’estat de Texas, el llibre va ser prohibit i retirat dels prestatges de les escoles. L’única oportunitat que els estudiants tenen per llegir-lo és de manera clandestina a través del Club de Llibres Prohibits. “Ara mateix tenim uns 30 membres”, comenta Ella Scott, de 17 anys, una de les fundadores del club, a La Vanguardia. Fa dos anys, Ella i la seva amiga Alyssa van començar a notar que hi havia molts llibres que desapareixien dels prestatges de la biblioteca de la seva escola. “Alguns eren clàssics, però sobretot faltaven moltes de les publicacions noves que tracten temes com la identitat de gènere, discriminació racial, abusos polítics o amb personatges del col·lectiu LGTBIQ+”. Altres eren distòpies com la de Vaughan o la d’Alan Moore a V de vendetta. El cas de la secundària Vandegrift a Texas no és aïllat. Durant l’actual curs escolar, a les aules i biblioteques de les escoles públiques dels Estats Units s’han prohibit 1.557 llibres.

“En els darrers dos anys hi ha hagut un atac sense precedents a la llibertat d’expressió a l’educació pública”, explica Sabrina Baeta, consultora del programa Llibertat per llegir, de l’organització sense ànim de lucre PEN America, creada per protegir la llibertat de expressió als Estats Units. “Això està passant i els estudiants han començat a organitzar-se per contraatacar”. En el seu darrer informe, PEN America va detectar 5.894 intents de censura que van provocar que gairebé 3.000 títols siguin retirats de les escoles públiques a més de 41 estats. Encapçalen la llista els llibres Gender Queer, una autobiografia de Maia Kobabe sobre el significat de ser no binari i asexual, i Ojos azules, de la guanyadora del premi Pullitzer i el Nobel de literatura, Toni Morrison. La novel·la de Morrison narra la història de Pecola, una adolescent afroamericana que viu a Ohio al començament de la segona guerra mundial i sent que l’única solució als problemes és tenir ulls blaus, l’estereotip de la bellesa blanca. Tant Morrison com Kobabe, juntament amb altres autors, han estat marcats amb “La letra escarlata”, la qual cosa significa que les seves publicacions són “perilloses” i les escoles haurien de reconsiderar tenir-les als prestatges.

El club de llibres prohibits de la secundària Vandegrift ha generat controvèrsia a l’estat de Texas, però les respostes van ser majoritàriament positives, segons explica Ella Scott. “Sobretot dels mestres i bibliotecaris d’altres districtes, que ens van oferir el seu suport en prestar-nos llibres, així com els mateixos alumnes”. No són ells els que advoquen per la censura. A Vandegrift, les prohibicions van començar a la pandèmia del Covid 19. “Durant reunions de la junta directiva, alguns pares s’acostaven i deien: “els meus fills estan llegint aquest llibre i crec que és inapropiat””. Això va portar el districte a formar comitès de reconsideració per decidir si el llibre roman o es retira. “És injust perquè els estudiants no tenim veu ni vot. El nostre club busca impulsar un procés més equitatiu, perquè almenys puguem fer sentir la nostra veu”. Si bé la censura de llibres a escoles passa al voltant de tot el país, es fa més present als estats republicans, els més conservadors. L’estat de Texas solia encapçalar la llista amb el nombre més gran de censures però en els últims dos anys, Florida el supera en triplicar el nombre de prohibicions.

“Setze dels meus llibres? He d’estar fent alguna cosa bé”, va publicar a X (abans Twitter) l’escriptor Stephen King en assabentar-se que obres com IT, Carrie i Las cuatro després de mitjanit eren dins de les 300 publicacions prohibides a les escoles del comtat de Collier, Florida. La decisió es va produir després de firmar una legislació per part del seu governador i candidat a president dels Estats Units, Ron DeSantis, que exigeix ​​que les biblioteques escolars sol·licitin l’opinió de la comunitat sobre els materials que posen a disposició dels estudiants . La llista de llibres prohibits inclou obres com ara Un món feliç d’Aldous Huxley, L’home invisible d’H. G. Wells, Anna Karenina de Lleó Tolstoi i El conte de la criada de Margaret Atwood. DeSantis és conegut per promoure altres lleis controvertides com “No digas gay”, la qual prohibeix als mestres abordar a l’aula temes com la identitat de gènere i l’orientació sexual, o la llei “de seguretat pública”, que habilita els residents de Florida a portar armes a espais públics sense necessitat de tenir un permís emès pel govern.

Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per accedir-hi