Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 5 de febrer de 2021. Fes clic per veure l’article original
Tenen menys de 30 anys i coincidiran als taulells de novetats amb novel·les i llibres de relats, la majoria d’ells premiats. Són Núria Bendicho Giró, Anna Gas Serra, Pol Guasch, Irene Pujadas i Laia Viñas
D’esquerra a dreta, Pol Guasch, Núria Bendicho, Irene Pujadas, Anna Gas i Laia Viñas. Cristina Calderer
La mateixa setmana que l’Ateneu Barcelonès ha renovat la presidència, la Sala Pompeu Fabra s’ha omplert durant una estona del talent de cinc de les veus més joves i prometedores de les lletres catalanes. “No crec en la idea de les generacions, com tampoc en la idea de joventut. Crec que és una manera d’esborrar desigualtats, com ara les diferències de classe o de capital simbòlic… i econòmic”, explica Pol Guasch, guanyador de l’última edició del premi Llibres Anagrama amb Napalm al cor, que es publicarà al mes de març. “Jo tampoc sento que formi part de cap grup generacional amb qui comparteixi uns elements”, afirma Anna Gas Serra, que amb El pèndol es va convertir en l’autora més jove del palmarès del premi Mercè Rodoreda, etiqueta que també la incomoda.
“Suposo que serem els primers a escriure de la joventut en un món que està en crisi constantment, i també del panorama que ens deixarà la pandèmia”, afegeix Laia Viñas, que amb Les closques va guanyar ex aequo l’últim premi Documenta, juntament amb Irene Pujadas i els relats d’Els desperfectes. La cinquena i última autora que seu en una de les butaques historiades de l’Ateneu és Núria Bendicho Giró, que el 2020 va rebre una menció especial del jurat del premi Llibres Anagrama amb Terres mortes, que l’editorial acaba de publicar. “No llegeixo gaire literatura contemporània, jo –admet–. Acostumo a mirar cap al passat perquè els llibres ja han superat el filtre del temps”. Tret d’Anna Gas i Pol Guasch, que són amics de fa anys –van coincidir al grau d’estudis literaris de la Universitat de Barcelona–, els altres autors no es coneixien entre ells. N’hi ha que tenen curiositat pel que fan els altres. Es tracten amb cordialitat, encara lluny de les enveges i la competència malaltissa que, molt probablement, es trobaran més endavant.
Escapar del present
Explorar els marges i aprofundir en la família
Crida l’atenció que en un present en què el món virtual té tanta presència, cap dels cinc autors tingui un perfil gaire actiu a les xarxes socials. En tres dels casos, com a mínim, els llibres que han escrit defugen narrar el present, o més aviat l’expliquen a través d’històries ambientades en altres moments. “La realitat més immediata és tramposa, és una pistola per al narrador: et pots esplaiar més acudint al passat o al futur”, diu Núria Bendicho. Nascuda a Barcelona el 1995 i llicenciada en filosofia, assegura que ha “viscut la literatura de forma molt intuïtiva, gairebé avançant a ulls clucs”. Quan va començar a escriure Terres mortes, ambientada en un món atàvic i rural a les acaballes del segle XIX, tenia clar què volia: “Hi ha el misteri al voltant de qui ha matat en Joan, que han trobat agonitzant amb un tret, però a partir d’aquí la història, que passa en dos dies, es converteix en un relat polifònic”. El món actual es filtra en la ficció de Bendicho a partir de l’ús de la violència: “Hi ha escenes extremes i grotesques, perquè en el nostre món la violència està molt naturalitzada”. Entre les seves influències hi ha William Faulkner, Mercè Rodoreda i Víctor Català. “La proximitat amb el gòtic es dona a través de l’exploració del que és grotesc i de la irracionalitat”, diu.
Segueix llegint aquí
