Entrevista publicada al Diari Ara el 15 d’octubre de 2022. Fes clic per veure l’article original

Directora de la Institució de les Lletres Catalanes

Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969) ha voltat tant pel món com pels diferents àmbits de les lletres catalanes. Ja com a filòloga, va viure quatre anys a Austràlia mentre aprofundia en La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. De retorn a casa, aparca la literatura medieval, passa per Quaderns Crema, Anagrama i esdevé editora d’Ara Llibres. Ja com a responsable de literatura de l’Institut Ramon Llull, fa que els autors catalans viatgin de bracet de les seves traduccions a altres llengües. I, de cop, un altre salt endavant. Fa un any, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes i li va fer un encàrrec: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Si algú té l’ambició, l’empenta i el coneixement de causa per liderar aquest repte, és la nostra entrevistada.

Com a lectors crítics que som, sabem que la literatura catalana és de primera magnitud

En quin moment està la nostra literatura? 

— Està en un molt bon moment. A nivell de creació i de publicació no ens podem queixar en absolut. Hi ha oferta, diversitat de gèneres i molts autors que escriuen, de totes les generacions, però també tenim uns reptes importants al davant. No podem dir que tot va perfecte i que la literatura catalana no té perills.

Un bon moment, comparat amb quina època? 

— L’Àlex Broch deia l’altre dia que fa 40 anys es van publicar 700 llibres en català i enguany en paper se n’han publicat 7.000. ¿Això vol dir automàticament que està en un millor moment? No necessàriament. Ara, aquestes xifres t’indiquen que estem millor que fa 40 anys.

En Joan Francesc Mira diu que el català ha sobreviscut perquè té una literatura de primera magnitud. La literatura ha salvat la llengua? 

— Ha contribuït decisivament a salvar la llengua i sabem també que és una literatura de primera magnitud. Ho sabem perquè la llegim i, com a lectors crítics, sabem que tenim molt bona poesia i narrativa i una literatura infantil i juvenil excel·lent. Ho sabem perquè quan anem pel món no hem d’explicar en quina llengua ho fem. Simplement els llibres es defensen sols. Aquesta és la prova del cotó fluix.

Anar a vendre la nostra literatura al món, això ho fa l’Institut Ramon Llull. Però quin és l’objectiu de la Institució de les Lletres Catalanes? 

— Tenim dos objectius. Garantir, ajudar i posar eines per assegurar la creació de la literatura catalana. I l’altre és promocionar-la perquè arribi a la gent.

¿Però fer créixer el nombre de lectors no depèn que hi hagi bones històries que les vulguin llegir? 

— Ui, depèn de moltes coses més. El més important són les obres i els autors, és la mare dels ous. Però això no garanteix lectors immediatament. Fer créixer els lectors vol dir moltes coses: que el sistema educatiu fomenti la lectura, que al llarg de la vida no deixis de llegir, que la lectura tingui un prestigi, que sigui un element que els ciutadans entenguin que ens vertebra, que els mitjans de comunicació us en feu ressò. Vol dir que els autors es puguin professionalitzar i puguin viure millor de la literatura. És molt complicat, però és un dels reptes que tenim.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí