Per Balbino Prieto, president d’Anthelex International; i Frutos Sastre, soci d’Anthelex International.
Les empreses espanyoles tenen forts interessos econòmics a Amèrica Llatina, si bé és cert que el seu pes i la seva influència durant els últims anys segueix una preocupant tendència a la baixa, de la qual convindria fer-ne seguiment i analitzar. Espanya hauria d’apostar per una estratègia que contempli una política exterior més ambiciosa i protagonista, que desplega forts llaços de col·laboració amb el món empresarial i que s’adapti als nous escenaris internacionals.
En termes de comerç, les exportacions de béns espanyols a Amèrica Llatina han baixat entre el 2015-2021 un 2,2% mentre que les europees han augmentat un 15,4%. Així, la quota d’exportacions espanyoles a Amèrica Llatina ha passat de ponderar el 2015 un 6% a un 4,5% el 2021 (cosa que suposa 20.000 milions de dòlars aproximadament).
Mentrestant, Alemanya i França avancen en el seu posicionament en aquelles latituds a través de la cooperació del seu empresariat i les institucions públiques i les seves accions de diplomàcia empresarial.
D’altra banda, la Unió Europea presenta dificultats per mantenir la seva quota en termes d’exportacions a Amèrica Llatina davant l’amenaça de la Xina, com a nou jugador de la regió, en què gairebé duplica en fluxos comercials la Unió Europea. El creixement va de la mà de l’estratègia de la Ruta de la Seda, que facilita l’accés a recursos naturals, millores tecnològiques i coneixements per a les empreses xineses.
Pel que fa als EUA, manté el seu lideratge habitual amb una quota del 38% d’inversió estrangera directa i un 32% en exportacions a l’Amèrica Llatina.
Pel que fa a inversió estrangera bruta a Amèrica Llatina, les empreses espanyoles arriben a un estoc al voltant de 150.000 milions de dòlars (30.000 milions de flux d’inversió aproximadament el 2021), concentrant-se’n un 70% a Mèxic, Brasil i Argentina, especialment en sectors regulats com telecomunicacions, infraestructures, electricitat, banca, energies renovables i petroli i gas.
Vist això, les institucions espanyoles i els responsables públics haurien de ser conscients del que està en joc i de les amenaces que es presenten, i assistir les empreses, en la mesura de les seves possibilitats, en la preservació dels seus interessos econòmics. Caldria posar en relleu els nostres llaços històrics, culturals i valors comuns amb Amèrica Llatina, el patrimoni institucional diferencial respecte a altres països, la nostra privilegiada posició en matèria de cooperació al desenvolupament i el nostre posicionament històric com a soci comercial i d’inversió (per exemple Espanya ha arribat a ser el segon soci d’Amèrica Llatina en matèria d’inversions, en l’actualitat és el principal inversor a Argentina i el primer europeu a Mèxic i Colòmbia), aprofitant els acords actuals (APPRIs i de doble imposició) en vigor, així com els futurs acords UE-Mercosur i Mèxic.
