Elaborat per la filòloga i escriptora Irene Vallejo, autora de l’exitós assaig ‘El infinito en un junco’
La filòloga i escriptora Irene Vallejo ha presentat avui, en la segona jornada de Liber, la Fira Internacional de Llibre, el seu ‘Manifest per la Lectura. Cal·ligrafies de la cura‘. Es tracta d’un assaig escrit a petició de la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) amb el qual es volen ressaltar i reivindicar els valors universals de la lectura en la societat. Aquest text forma part de les accions que els editors estan desenvolupant amb l’objectiu de propiciar un Pacte d’Estat pel Llibre i la Lectura entre els grups polítics que converteixin a Espanya en un país de lectors.
El ‘Manifest per la Lectura’ escrit per Irene Vallejo és un text de gran bellesa amb què l’autora aragonesa ha intentat construir un al·legat que “ens representi com a col·lectiu i serveixi per ajudar a un pacte o acord que contribueixi a afavorir a tota aquesta gent meravellosa que està en aquest vell ofici de teixir paraules i de construir ponts de sentits, d’esperança per sobre dels abismes del present”.
Al llarg de les pàgines del manifest, Irene Vallejo explica com la humanitat ha aprofitat l’ús d’una de les seves grans creacions, la paraula, per convertir-la en un talismà que permet l’ésser humà sobreviure a la seva fragilitat com a espècie. “Som l’única espècie que explica el món amb històries, que les desitja, les enyora i les fa servir per curar“. A partir d’elles, i propulsat pel llenguatge i la creativitat, “fa milers d’anys, la invenció d’una sofisticada tecnologia, l’escriptura, va obrir les portes a conservar coneixements, idees i somnis, a expandir-i fer-los reviure amb cada mirada que es posa en les lletres d’una pàgina”.
Recorda el ‘Manifest’ com el nombre de llibres que posseeix la família manté una correlació positiva amb el rendiment escolar d’un nen. “I els col·legis i les biblioteques esdevenen espais d’oportunitat on superar desavantatges, saltar sobre els obstacles i construir-nos”. “Els llibres ofereixen un gimnàs assequible i barat per a la intel·ligència en totes les edats, i tan sols per aquest motiu seria aconsellable incloure’ls en l’educació des de la més primerenca infància i mantenir-los al llarg de la vida“, assenyala.
Escriu Irene Vallejo que “a través dels llibres, estem a la pell d’altres, acariciem els seus cossos i ens enfonsem en la seva mirada. I, en un món narcisista i egòlatra, el millor que li pot passar a un és ser tots”. Segons explica aquest ‘Manifest per la lectura’ “l’hàbit de llegir no ens fa necessàriament millors persones, però ens ensenya a observar amb l’ull de la ment l’amplitud del món i l’enorme varietat de situacions i éssers que el poblen. Les nostres idees es tornen més àgils i la nostra imaginació més il·luminadora”.
Recorda que els llibres “no van sorgir d’una inspiració sobtada, van ser un invent desitjat i buscat. Moltes ments de segles diferents van treballar per millorar-lo, explorant enginyoses possibilitats” i així va sorgir un artefacte “petit, lleuger, flexible, fàcil de transportar i -en els millors somnis- també perdurable (…) Un objecte senzill en què encapsular els coneixements més complexos. Saviesa portàtil per a ser guardada a l’interior d’una arcó o sota el coixí, per a prestar a un amic i per acompanyar-nos en l’aventura d’un país a un altre. Gràcies a aquest estri somiat, les històries dels pares cabrien a la motxilla dels seus fills, juntament amb els records i esperances heretades. Objectes que freguen la perfecció, els llibres han estat bots salvavides per al nostre tresor de paraules en els naufragis del temps”.
Considera, així mateix, que com va assenyalar la filòsofa nord-americana Martha Nussbaum, premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials, la lectura forma part de la preparació necessària per viure en democràcia. Sense la lectura i sense els llibres “potser hauríem oblidat a aquell grapat de grecs temeraris que es van llançar a un perillós experiment de responsabilitat col·lectiva a què van anomenar ‘democràcia’. Als metges hipocràtics, que van crear el primer codi deontològic de la història, on es van comprometre a tenir cura qualsevol que ho necessités (…) o els codis legals d’aquells bojos romans que van modelar la nostra ciutadania“. “Conèixer les troballes dels nostres avantpassats ens ha inspirat idees tan extravagants en el regne animal com els drets humans, la democràcia, la confiança en la ciència, la llibertat, la sanitat universal, l’educació obligatòria, el valor d’un judici just i la preocupació social pels febles“, apunta.
El ‘Manifest per la Lectura’ apunta que el principal perill a què ens enfrontem és a “la desídia, l’oblit, l’omissió, la negligència, la indiferència d’una societat que no sàpiga emparar els llibres i les baules d’aquesta cadena invisible que els salva. Urgeix mantenir sempre la imaginació en brases; urgeix donar suport a les persones que creen, forgen i s’expandeixen els nostres somnis: escrivint, traduint, corregint, il·lustrant, dissenyant, editant. Als que donen vida a les paraules des de les editorials, les agències , els tallers, les impremtes, les distribuïdores. A les biblioteques i arxius, vivers acollidors on cultivem el saber per al matí de cada dia. A les escoles, on aprenem els rudiments d’aquests traços misteriosos que eixamplen la nostra mirada i els nostres atles mentals. I, sobretot, és imprescindible tenir cura a qui llegeix…”
