Els futurs que imaginem
Un Festival de Gèneres Fantàstics que aquest any gira al voltant de les tres dimensions temporals clàssiques: el passat, el present i el futur. Un tema clau, avui, dins i fora dels gèneres fantàstics. Perquè, cal admetre-ho: vivim una era en què analitzem el demà sense parar, jugant a la distòpia, recreant futurs negres o apocalíptics, pensant en el planeta destruït, en les IA controlant el món, en l’economia a punt del col·lapse, a tot el món alienat per la tecnologia, a un pas de l’abisme.
Però hi ha qui creu que, de tant insistir, de vegades ratllem al ridícul, o coses pitjors. Davant l’abús de les distòpies, doncs, s’ha produït una reacció, també dins i fora del gènere. I cada cop més obres i més veus demanen utopies, encara que siguin crítiques; futurs esperançadors que no renunciïn al conflicte inherent a tota narració. Demanen que l’esperança no sigui una forma d’ingenuïtat, que no guanyi sempre la por, que posem nom al capitalisme i reinventem alternatives. A l’actual ciència ficció, aquestes vies les representen l’hopepunk, el solarpunk i, de vegades, el climapunk.
Però el debat va més enllà i impregna tots els gèneres. I en ell, el 42 homenatja una vegada més el seu nom i planteja, si no respostes, millors preguntes: hi ha futurs alternatius al desastre? Com s’assoleixen? Quina visió del present ens ha portat aquí? I com es van llegir i es van revertir, en el passat, aquest tipus d’onades pessimistes? Què aporten les veritats literàries a l’era de fake news? Quines tendències parlen sobre això, dins i fora de la ficció, quins discursos, quins altaveus? Hi ha noves maneres d’imaginar que no esperonin el control, l’individualisme, la desigualtat? Com afecta tot això el terror, la fantasia o la literatura juvenil? Prestem prou atenció al que es cou?
Programació
