Article del Jaume Vidal publicat El Punt Avui l’11 d’octubre del 2019. Fes clic per veure l’article original
Fernando Diego García a Barcelona a la seu de l’editorial Libros del Zorro Rojo
Fernando Diego García, amb el seu soci, Sebastián García Schnetzer, són els fundadors de Libros del Zorro Rojo, una editorial en què la il·lustració té una nova significació i funció.
Libros del Zorro Rojo és una editorial catalana de llibres il·lustrats creada per argentins?
Doncs sí, Libros del Zorro Rojo és una editorial que tenim dos socis argentins. En el meu cas vaig arribar a Barcelona el 2012 des d’Alemanya i en el cas de Sebastián García Schnetzer, el meu soci i director d’art de l’editorial, des de Buenos Aires. Ja teníem una experiència de treball comú a l’Argentina, però jo anava i venia d’Alemanya. Vam decidir instal·lar-nos a Europa per desenvolupar projectes que després oferíem a les editorials, el que amb anglès es diu packagers. I dos anys després de ser-hi van decidir crear el segell Libros del Zorro Rojo per la necessitat de publicar els nostres projectes.
I per què a Barcelona?
En primer lloc, per qüestions personals, esperava una filla i era inviable estar viatjant d’Alemanya a l’Argentina contínuament i Alemanya no semblava un bon lloc per desenvolupar un projecte com aquest on el tema de la llegua era fonamental. Quan tries l’Estat espanyol les possibilitats que es valoren des de fora sempre són les mateixes, Madrid o Barcelona, sense dubtar gaire vam triar a Barcelona per la tradició gràfica que te la ciutat. I és una ciutat en què les editorials estan menys vinculades a projectes amb l’Estat i més lligades a iniciatives independents.
Primer editaven en castellà i ara també en català
Des dels inicis vam desenvolupar un catàleg que tenia com a idea bàsica editorial desenvolupar una línia de llibre il·lustrat sense distinció de públic infantil o adult, apostant sobretot per un públic jove/adult que aleshores estava poc representat. En començar i en prendre contacte i conèixer la realitat de la llengua a Catalunya vam veure que era molt important d’editar el nostre catàleg infantil en castellà i català. Hi va haver un moment a partir de la crisi del 2008 en què no vam editar en català i hi vam tornar el 2014 i ara pràcticament totes les edicions infantils del nostre catàleg són en català i castellà.
El vostre senyal d’identitat editorial és el llibre il·lustrat. Era un mercat desatès el llibre il·lustrat per a adults?
Quan nosaltres vam començar a editar llibre il·lustrat, entenent que és una cosa diferent del còmic i de la novel·la gràfica, hi havia un camí per fer que ens interessava molt: establir un nou diàleg entre la il·lustració i l’obra de ficció. Un diàleg que representa la creació d’una nova obra a partir de la tensió creativa entre dos autors. Per això, en molts casos hem treballat amb textos de domini públic i amb d’altres de clàssics contemporanis consagrats; és a dir obres amb les quals, pel seu relleu, per la seva transcendència i pel seu recorregut, se’ns acudien exemples interessants per explorar. En això va ser important el director d’art Sebastián García.
El públic encara relaciona de manera automàtica?
Sí, aquesta visió encara és vigent. Fins no fa gaire es podia comprar en un web el llibre que vam editar Las flores del mal, de Baudelaire il·lustrat per Pat Andrea, indexat com a literatura per a nens. I sovint encara trobes a ls espais infantils de les llibreries obres il·lustrades que són per a adults. Evidentment és un prejudici, hi ha un component cultural que potser té l’origen a l’escola en què, a mesura que els alumnes pugen de curs, la informació visual és va diluint. Hi ha un gran treball a desenvolupar a partir de les possibilitats polisèmiques que té la imatge, cosa que representa la construcció d’un relat a partir del que és visual, que pot complementar el text, o el pot contradir o fins i tot entrar-hi en col·lisió. No obstant això, cada cop hi ha més lector adult de llibre il·lustrat. Nosaltres no hem estat els primers, hi va haver Mediavaca, va ser un projecte interessant perquè obria un camí cap al que podria ser el llibre il·lustrat. També ho va fer en certa manera Galaxia Gutenberg, en algunes col·leccions, en algunes publicacions que anaven en aquest sentit, però no hi havia una editorial que hi apostés de manera clara com a marca d’identitat.
I hi ha llibres il·lustrats que siguin indistintament per a grans i petits?
Ara mateix acabem de treure un llibre pel qual apostem molt i que creiem de gran relleu: Migrantes, d’Issa Watanabe, un llibre àlbum sense paraules i adreçat a tots els públics amb imatges colpidores en què s’explica el drama que viuen milions de persones a arreu del món.
Pots seguir llegint l’article aquí
