No, Ofèlia Dracs no tornen, però el llibre col·lectiu no ha marxat mai del tot, ja sigui amb un nom col·lectiu o com una mena d’antologia ad hoc, però normalment amb una temàtica comuna, i molt sovint també lligats al gènere, especialment el negre, com en el cas més recent, la doble aposta de Columna amb la recuperació dels Germans Miranda i les Germanes Quintana en dos llibres bessons en què els seus autors es posen en la pell, com diuen els títols, d’Assassins o d’Assassines, que reuneix deu autores i deu autors, alguns reincidents i d’altres nous –d’una banda, Joaquim Oristrell, Piti Espanyol, Sergi Belbel, Pep Bras, Enric Gomà, Jordi Galceran, Matthew Tree, Jordi Lara, Lluís Arcarazo, David Cirici, i de l’altra, Jo Alexander, Mar Bosch, Maria Climent, Carmen Fernández, Mercè Ubach, Gisela Pou, Mercè Sarrias, Carmen Abarca, Carla Nigra i Míriam Iscla, com es veu dues llistes marcades per la dedicació a l’audiovisual i al teatre–.
Piti Espanyol, responsable d’aquesta última reencarnació, recordava fa uns dies que el primer llibre dels Germans Miranda, el 1998, de temàtica eròtica, va ser un fenomen: “Se’n van vendre 50.000 exemplars, una bogeria”. Els germans van fer sis llibres, i les germanes es van quedar en tres, els últims fa més de vint anys. Espanyol explica que en realitat, més que dos llibres és un però separat, i que li ha donat l’oportunitat de “tornar a veure els companys” i de conèixer-ne de nous, però “només hi havia una directriu, que fossin bons, i hi ha hagut reescriptures i versions molt treballades”.
