Article publicat al Diari Ara el 27 de maig de 2021. Fes clic per veure l’article original
Maria Contreras Coll, Mónica Rikic i el festival Dansàneu completen els premis del CoNCA
L’escriptor Narcís Comadira, la tecnoartista Mónica Rikic, l’editora Maria Carme Dalmau, el festival Dansàneu i la fotògrafa Maria Contreras Coll són els Premis Nacionals de Cultura 2021, els màxims guardons d’aquest àmbit que entrega en Consell Nacional de la Cultura i les Arts. L’acte d’entrega s’ha celebrat a l’auditori del recinte històric de l’Hospital Sant Pau amb un nombre reduït de persones de públic, majoritàriament premsa, a causa de la pandèmia, i sense presència institucional.
D’entre els premiats, el més veterà i reconegut és l’escriptor, poeta, dramaturg i artista plàstic Narcís Comadira, col·laborador de l’ARA. L’autor ha celebrat que “es recordin de tota una vida dedicada a la creació”. Comadira és autor d’una vintena de poemaris, deu obres de teatre i diversos llibres d’assaig i prosa, traduccions de l’italià entre els quals destaca Leopardi. També ha dedicat tota la vida a pintar, una obra mostrada en tres antològiques el 1987, 2017 i el 2015. Després de recordar aquesta trajectòria l’autor ha “agraït” un premi que li sembla “natural”.
Del sector del llibre també s’ha premiat Maria Carme Dalmau, cofundadora el 1959 de Rafael Dalmau Editor, una pionera en l’edició en llengua catalana en una època gens fàcil. L’editora ha donat les gràcies al CoNCA i a “les persones que treballen per la cultura catalana”, “principalment a editors i llibreters perquè la feina és bastant dura”, ha dit, confessant que feia temps que no sortia de casa a causa de la seva edat.
La Premi Nacional més jove és Maria Contreras Coll, fotògrafa que treballa en mitjans internacionals com New York Times i National Geographic, i que està duent a terme una recerca sobre la violència de gènere a Espanya, com abans havia indagat sobre els tabús de la regla al Nepal. Contreras s’ha recordat de Joana Biarnés i ha recordat que només del 15 al 10% de fotoperiodistes són dones: “És important no només transformar aquest número sinó pensar com hem explicat les històries fins ara i qui les ha explicat”, ha dit, defensant la utilitat de l’art com a prisma per entendre la vida. Ella se sent “canal” per amplificar la tasca de persones que no tenen veu per mostrar com les dones transformen contextos a tot el món. També ha donat un consell als artistes “força i endavant”.
Si vols llegir l’article sencer clica aquí