Entrevistem a Lluís Zendrera, Director Gerent de l’Editorial Juventud i membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya. El motiu de l’entrevista és conèixer la situació actual de la literatura infantil i juvenil.
Lluís Zendrera va néixer a Barcelona. Va estudiar Batxillerat al Liceu Francès i va emprendre els estudis d’Economia a Bellaterra i seguidament Dret a la UB.
El 1985 va començar a involucrar-se a l’empresa familiar, Editorial Juventud, empresa fundada el 1923. La seva passió pels llibres va fer que la seva implicació fos cada vegada més gran.
Fa 100 anys, l’octubre de 1923, va néixer aquí, a Barcelona, l’Editorial Joventut, una empresa familiar i independent. Cent anys després ho segueix sent. L’editorial s’ha anat adaptant als temps i a les necessitats lectores de cada època, però la il·lusió i el compromís de fer arribar obres de qualitat als lectors romanen immutables.
Com veus l’actualitat del sector de la literatura infantil i juvenil en termes de popularitat i rellevància?
Sens dubte és un bon moment. La bona feina feta per els autors i editorials durant molts anys en aquest país ha donat fruit. La producció actual guanya any rera any en qualitat. Hi ha dos factors que ho posen de manifest. El primer la creixent demanda dels nostres autors fora de les nostres fronteres. El segon, i no menys significatiu, és la constatació que les vendes de LIJ respecte al total de les vendes de les llibreries s’ha doblat en els últims deu anys.
Hi ha hagut canvis significatius en els gustos i preferències dels joves lectors en els darrers anys?
Es difícil de dir, més aviat diria que els joves lectors tenen mes accés a la literatura que els atrau i això els motiva a continuar llegint, aquest es el objectiu principal per un país lector i amb criteri propi. La gran part del mèrit és dels mediadors, biblioteques i la gran feina que fan en aquests sentit, així com i sobretot, la que fan els llibreters i llibreteres que avui en dia s’han convertit en els millors prescriptors.
Consideras que l’administració i les institucions estan brindant prou suport i promoció a aquest gènere literari?
Òbviament que si i el seu ajut augmenta cada any, dintre de les seves possibilitats i pressupostos, gràcies a la bona i altruista gestió de molta gent. Les administracions son molt conscients de la importància de la LIJ per desenvolupar qualsevol país. Tinc que recalcar una cosa que defenso en mols països, que Educació i Cultura han de que anar de la mà.
Tenim davant una oportunitat molt excepcional, Barcelona ha aconseguit ser la seu del congrés mundial de Ibby.org al 2028. Tenim el recolzament de totes les institucions i es una oportunitat única per convertir Barcelona en un aparador de la bona LIJ pròpia davant de 82 països. Coincidirà amb els 75 anys d’aquesta associació tan necessària i increïble que van fundar la Jella Lepman, mai prou reconeguda, i l’Astrid Lindgren. Primera vegada que es farà a Barcelona i qualsevol institució, gremi o administració que no entengui la importància d’aquest fet deixarà passar una oportunitat única.
D’esquerra a dreta, Elodie, Amanda, Mar i Lluís Zendrera.
Com creus que el futur Pla Nacional del Llibre i la Lectura que s’està desenvolupant afectarà a la LIJ?
Només puc dir que el fet de que aquest Pla estigui en mans de la Montse Ayats i la Izaskun Arretxe, entre altres, i el fet de que comptin amb tota la junta de IBBY.cat per el tema de LIJ ja es una garantia molt gran.
En un món cada cop més digital i tecnològic, creus que la literatura infantil i juvenil està perdent rellevància davant d’altres formes d’entreteniment? O, al contrari, consideras que aquest és un moment propici per a la literatura adreçada a aquest públic, aprofitant les noves plataformes i formats que poden atraure els joves lectors?
La frontera o línia divisòria entre un vídeojoc i un bon llibre es cada vegada més evident. Son potser complementaris pero no excloents. D’una altra banda, si, és evident que noves plataformes poden atraure joves lectors, però no necessàriament deixant de banda el llibre físic si no al revés.
