Avui entrevistem a José Díaz, fundador i editor de Thule Ediciones, que enguany celebra 20 anys d’existència.

Al segle IV a.C. Píteas de Massàlia va salpar cap a l’oest, més enllà de la columnes d’Heracles, per seguir la ruta de l’ambre i de l’estany. El seu viatge el va portar fins als mars del Nord, fins a l’illa de Thule, on el mar ja no era navegable, perquè es convertia en gel. De tornada, molt pocs historiadors i geògrafs van creure el relat de Píteas i el van qualificar de mentider.

Malgrat això, el nom de Thule i la idea de l’última illa a la fi del món va arrelar a l’imaginari col·lectiu i es va convertir ràpidament en mite literari, tant que de Thule van parlar Virgili i Tasso, entre d’altres.

Thule Edicions pretén ser també l’última illa en els límits del món editorial. Vol ser una editorial que explori nous camins literaris, nous formats i materials d’edició. Una editorial que investigui en les possibilitats que ofereix el disseny com a complement ideal per interpretar i revalorar el text.

En fi, una editorial que es mogui en aquest espai on el món real deixa lloc al món imaginat i fantàstic.

Quan i per què neix la vostra editorial?

Thule neix com a empresa de serveis editorials al 2002 i comença a publicar llibres propis al 2004 amb la idea d’oferir llibres que curin del format, la il·lustració, el text… I vam començar amb els gèneres que ens permetien jugar més amb el llibre com a objecte: l’àlbum i el microrelat.

Com valoreu l’evolució dels anys de vida de l’editorial? Creieu que heu assolit els objectius que us proposàveu quan es va fundar?

Durant aquests 20 anys, el món editorial ha canviat força, encara que no tant com quan alguns pronosticaven la fi del llibre de paper davant el llibre electrònic. Quan el públic ha començat a apreciar el llibre il·lustrat, grans grups editorials o editorials literàries que havien menyspreat l’àlbum ara munten col·leccions. La competència ara és ferotge i la sobrepublicació no hi ha manera d’aturar-la.

Un cop assolits els objectius d’oferir una bona biblioteca de microrelat i cridar l’atenció sobre el llibre objecte, hem fet evolucionar el nostre catàleg, l’hem obert a altres menes de llibres, sempre amb l’atenció posada a continguts i estètiques que impliquessin una aportació sobre el que ja hi ha al mercat.

Com valoreu l’evolució del món del llibre en català en aquests anys?

Molt positivament, s’ha consolidat una xarxa de llibreries de molta qualitat, i un públic lector de característiques pròpies. En això s’han d’agrair molt els recursos públics dedicats a recolzar el sector. Les administracions han entès que és una indústria cultural fonamental i la millor manera de fer i exportar país.

Quins son els vostres reptes de futur per als propers anys?

Estem en un moment decisiu, hem de ser capaços de connectar amb el públic actual i això ha de passar necessàriament per mantenir la capacitat d’adaptació, sempre fugint del seguidisme de les modes editorials sense substància al darrere. El repte és publicar llibres que facin millor la nostra societat, i en això estem.