Article publicat a Exterior.cat el 28 de gener de 2022. Fes clic per veure l’article original

Joan de Sola (Barcelona, 1975) és el director de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull després de rellevar Izaskun Arretxe, que va convertir-se en la nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Traductor i editor independent des de 2002, es va especialitzar en la traducció de literatura, crítica i assajos sobre art modern i contemporani. També ha estat professor a la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha rebut diverses distincions, entre les quals el Premi Ángel Crespo (2018) per la seva versió de la Correspondència entre Proust i Rivière. El 2018 i 2019 va rebre un Übersetzungsprämie de la Cancelleria Federal Austríaca per les seves traduccions de Rilke i Marianne Fritz. Abans d’incorporar-se al Llull, estava treballant en el seu doctorat sobre els conceptes de la crítica i la traducció en Goethe i Schiller. A Exterior.cat, Joan de Sola traça les prioritats que té el Llull en la seva àrea.

Després de viure mitja vida a l’estranger, què el va engrescar a formar part del Llull?

Després de molts anys treballant com a traductor i editor a l’estranger, tenia ganes de fer més coses, de plantejar-me nous reptes professionals i va coincidir que alguns amics van assabentar-se de la convocatòria i em van empènyer a presentar-m’hi. Era conscient que al país hi ha gent molt bona, sabia d’algun conegut que també hi concorria, però a casa em deien que el fet d’haver fet feina a l’estranger i conèixer altres tradicions i mercats podia ser un valor afegit. Quan vaig superar la primera fase de la convocatòria no m’ho creia; i, després, quan em van nomenar, vaig ser el primer sorprès.

Ha hagut de tornar a viure a Catalunya?

Sí. Ara visc amb un peu a Barcelona i l’altre a Bordeus, que s’ha convertit en la meva residència el cap de setmana quan no tinc cap compromís aquí.

Com es troba l’Àrea de Literatura i Pensament de l’IRL quan aterra?

Una àrea molt ben endreçada, un equip fantàstic, competent i molt cohesionat, i un repte molt important en marxa: l’Spotlight, el projecte que servirà per promocionar la literatura i la cultura catalanes durant la Fira del Llibre de Londres que se celebrarà el pròxim mes d’abril.

Què destacaria del paper que va tenir Izaskun Arretxe al Llull?

La Izaskun té molta empenta i és molt resolutiva, cosa que ha permès situar les lletres catalanes i el nostre sector editorial en el mapa del món. Durant la seva etapa de sis anys, es va viure un dels moments d’internacionalització més rellevants de la literatura catalana, amb la presència com a Convidada d’Honor a la Fira del Llibre Bolonya el 2017, o a Buenos Aires el 2019, quan Barcelona va ser la convidada i hi vam anar amb l’Ajuntament. Però també va aconseguir una cosa molt rellevant: que el Llull no només fos visible fora sinó també a dins. I això va generar confiança i complicitat amb els actors culturals del país, tant editors com autors.

En l’aposta d’internacionalització de la cultura i la literatura catalana, quina és l’aposta que té prevista el Llull aquest 2022?

Es basa en tres grans eixos: incrementar la presència d’autors catalans en residències a l’exterior, formar nous traductors i consolidar la traducció dels autors del nostre patrimoni literari, que són, paradoxalment, els que més costa d’internacionalitzar. No sempre disposem d’edicions més o menys recents, manejables i a l’abast.

Com es pretén incrementar la presència d’autors catalans en residències a l’exterior?

Més enllà de la promoció del llibre com a eix vehicular del discurs narratiu o assagístic, cal pensar en els autors, que sovint són la baula més feble de tota la cadena de valor del llibre. És a dir, no es tracta només que la literatura es tradueixi a altres llengües, sinó que els autors puguin sortir a l’estranger i esdevenir per ells mateixos actors de la conversa pública global. Han de poder dialogar d’igual a igual amb els seus homòlegs internacionals. Per posar un exemple: si quan el CCCB convida Richard Ford el seu interlocutor és en Borja Bagunyà, hem de fer que, quan convidin Borja Bagunyà o qualsevol altre autor a fer una xerrada a Londres o a Nova York, el seu interlocutor sigui una figura rellevant de l’ecosistema literari anglosaxó.

I què pensen fer?

Aquest aspecte va lligat a una línia d’ajuts a la mobilitat que era vigent des de feia molts anys i que ja abans de la pandèmia no acabava de funcionar. Durant aquest any, conjuntament amb l’àrea de Creació, ens hem fixat l’objectiu de replantejar-nos-la. Estem fent una prospecció de residències a l’exterior per mirar de trobar la fórmula jurídica adient per vincular un ajut perquè els creadors s’hi puguin acollir. Internament i provisional en diem “beques”, però ja veurem quina forma adoptaran finalment. Actualment, l’IRL té un acord amb Art Omi, de Nova York, on cada any un escriptor català fa una residència d’entre tres i quatre setmanes de durada. D’allà n’han sortit traduccions, invitacions i nous projectes. La finalitat, doncs, és incrementar aquesta mena d’ajuts ampliant-ne l’oferta. Ens cal que sigui fàcil, transparent i que alhora s’adapti als requisits que imposa l’administració.

Un dels actors en aquest circuit literari rellevant és la figura del traductor. Vostè ho focalitza en la formació.

És que ells són la nostra veu al món, sense traductors la literatura catalana és muda a l’exterior. Per això cal fer una aposta decidida en la formació de traductors. Tot i que hi ha un planter rellevant, cal una renovació. Cal formar nous traductors davant la creixent demanda de llibres en català que hi ha actualment arreu del món.

És prevista alguna acció aquest 2022 amb relació a la traducció?

De moment puc avançar que aquest 2022 posarem en marxa un seguit d’accions com un seminari de traducció de poesia del català a l’anglès, un curs específic de traductors en el sector editorial francès i un curs de formació editorial per a estudiants estrangers. I tot plegat amb la col·laboració de les institucions culturals de cada país, que és clau, i en coordinació de la nostra àrea amb la de Llengua i Universitats. Això a banda, tenim previst de reprendre, entre d’altres, el seminari de traducció al xinès, o de continuar el programa de traductors com a prescriptors en el sector editorial internacional, que ha anat molt bé. Un bon traductor és bo traduint i detectant talent, per això els ajudem a moure propostes concretes entre els editors.

Pots seguir llegint l’article aquí