Article de la Valèria Gaillard publicat al Diari Ara el 10 de febrer de 2020. Fes clic per veure l’article original

El guardó, concedit per Òmnium Cultural, distingeix una obra extensa i inclassificable

Enric-CasassesEnric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951) ha guanyat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que distingeix la trajectòria prolífica d’aquest poeta i trobador contemporani, així com el conjunt de la seva obra, extensa i inclassificable. Està integrada per una trentena de poemaris, traduccions –d’autors com ara Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob–, assajos i diverses edicions curades d’autors com ara Francesc Pujols i Jacint Verdaguer. De fet, Casasses ha desenvolupat una tasca ingent de recuperació de textos oblidats de la literatura catalana. Ocasionalment també ha conreat el teatre i la narrativa infantil.

El premi s’ha fet públic aquest matí en una trobada amb la premsa a l’Espai l’Horiginal de Barcelona, que ha triat el mateix autor perquè és un centre fonamental de la creativitat poètica barcelonina.

Casasses és un dels poetes més consolidats del panorama literari català, premiat en múltiples ocasions. Entre els guardons que ha rebut hi ha el premi Crítica Serra d’Or, que ha merescut en diverses ocasions, el premi Carles Riba, el premi Ausiàs March, el Premi Nacional de Cultura de literatura, el Premi de la Crítica Catalana de poesia o el premi Lletra d’Or per  El nus la flor, el seu últim poemari, publicat el 2018 per Edicions Poncianes.

Els seus primers llibres daten de la dècada dels setanta. El seu primer poemari va ser La bragueta encallada, publicat el 1973. Fins al 1991 no va publicar el segon volum de poesia, La cosa aquella. A partir d’aleshores ha desenvolupat una tasca no només com a poeta sinó també com a rapsoda, protagonitzant diversos recitals en indrets com ara l’Horiginal. La seva obra beu de referents ben dispars que abasten des del surrealisme francès fins a la poesia trobadoresca medieval, sense oblidar els poetes barrocs. Els crítics destaquen la seva capacitat de jugar amb els fonemes per crear versos altament sonors. En aquest sentit, se’l considera un trobador contemporani.

Pel que fa a influències, es declara deutor de Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent, i també l’inspiren poetes com J.V. Foix, Salvat-Papasseit o Joan Brossa.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí