Pregunteu avui a qualsevol autor o editor de llibres quines són les seves principals preocupacions amb la IA i és probable que parli primer dels drets d’autor. La principal entre les seves preocupacions: que la IA s’està entrenant amb obres amb drets d’autor, inclosos milers de llibres, sense permís ni compensació. En resum, molts autors i editors creuen que se’ls estafa. Prou just.
Els autors i els editors també han compartit preocupacions sobre els resultats dels serveis d’IA. D’una banda, molts han sentit que els serveis d’IA poden reproduir obres textualment. I en un altre front, els preocupa que els serveis d’IA, construïts en part amb llibres i articles sense llicència, s’utilitzin per generar obres competidores que inundaran el mercat i els exprimiran. Prou just, també.
Però també em crida l’atenció que molts autors i editors que expressen aquestes preocupacions ho fan perquè segueixen els titulars. Segons el meu recompte, fins ara hi ha hagut més d’una dotzena d’accions col·lectives relacionades amb els drets d’autor presentades contra empreses d’IA. Algunes de les demandes inclouen demandants coneguts, com Michael Chabon, Sarah Silverman i el New York Times. I poden presentar alguns escenaris aterridors. En la seva demanda contra OpenAI i Microsoft, per exemple, els advocats del Times suggereixen que “els models de negoci que donaven suport al periodisme de qualitat s’han col·lapsat” i aixequen l’espectre de la IA creant un “buit” periodístic que “cap ordinador o intel·ligència artificial pot omplir”.
Segurament, les disputes legals al voltant del desenvolupament de la IA són un negoci seriós. Però quan pensem en aquests vestits, em ve al cap un vell adagi: no es tracta de justícia, sinó de llei. I les qüestions legals que envolten la IA en aquest moment són menys sobre el que és just en general i més específicament sobre l’ús legítim, que, per a molts autors i editors, només de vegades és just.
Article publicat a PublishersWeekly, clica aquí per accedir-hi
