El 46,8% dels que no llegeixen o ho fan poc ho atribueixen a la falta de temps, cosa que afecta especialment les dones, persones d’entre 25 i 65 anys i els que tenen estudis universitaris, segons el Baròmetre del Ministeri de Cultura
Les dades del baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2024 del Ministeri de Cultura assenyalen que la població jove és la més lectora del país. El 75,3% de les persones d’entre 14 i 24 anys llegeixen llibres en el temps lliure, xifra que consolida la seva posició com el grup més lector, amb gairebé cinc punts per sobre de l’any passat. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha celebrat aquest dimecres la dada i ha retret que es digui “massa vegades” que els joves no llegeixen a Espanya: “Els estereotips i les frases fetes no operen en aquesta estadística”, ha assegurat. L’augment de lectors s’ha donat de forma general a tot Espanya, on un 65% de la població més gran de 14 anys declara que llegeix en el seu temps lliure, acumulant un 6% de pujades des del 2017. Concretament, un 51,2% es declara lector freqüent i un 14,3% com a lector ocasional. D’altra banda, d’aquells que no llegeixen gairebé la meitat reconeix que no ho fa per falta de temps.
La xifra de no lectors és, per tant, del 34,5%, una dada que ha baixat respecte als darrers anys, amb gairebé cinc punts menys que el 2017. D’aquests, gairebé un 46,8% assenyala la manca de temps com el principal impediment. Aquesta barrera afecta especialment dones, persones entre 25 i 65 anys i aquelles amb estudis universitaris. Tal com va explicar Óscar Chicharro, responsable de l’estudi, durant la presentació, “si un universitari o una dona no llegeix, principalment és per falta de temps, no perquè no li agrada llegir”. Segons Urtasun, aquesta situació reflecteix un problema estructural: “Ens fa falta més temps per llegir més”. Una afirmació que per al ministre es relaciona amb les hores de feina, la conciliació i la salut mental.
Per tot això, “reduirem la jornada laboral”, ha assegurat, referint-se al projecte de reducció de la jornada laboral de dues hores i mitges setmanals, és a dir, de les 40 hores actuals a 37,5, que ha pactat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb els sindicats UGT i CCOO, encara que està pendent de l’aprovació del Consell de Ministres abans de la tramitació parlamentària.
Quant a la distribució geogràfica, sis comunitats es troben per sobre de la mitjana nacional respecte al percentatge de lectors en lleure, que és del 65,5%: Madrid (72,1%), País Basc (69,4%) , Catalunya (68,9 %), Navarra (68,2%); La Rioja (67,3%) i Galícia (66,2%). A l’extrem oposat i evidenciant una desigualtat territorial, se situen Extremadura (56,7%), Canàries (60,5%) i Cantàbria (61%), les comunitats amb menys lectors. Tot i això, més enllà de les xifres concretes, Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’Editors, ha destacat que pràcticament totes les comunitats milloren o mantenen els seus índexs de lectura respecte de l’any passat. Per ell, “l’esforç de les comunitats autònomes està permetent incrementar el percentatge de lectors en totes, cosa que ens hauria d’ajudar a reduir la desigualtat territorial que ens ha caracteritzat fins ara”.
