Denisse López
Examineu el pla financer anual d’una llar espanyola típica, partida a partida, i sorgirà una història més àmplia sobre com han evolucionat les condicions de vida al país, l’esforç econòmic que requereix viure aquí i els interessos de la societat. En els darrers 10 anys, els costos de l’habitatge, els serveis bàsics i la cistella de la compra han concentrat més o menys el mateix percentatge de diners. De fet, el 2013 i el 2023 va ser idèntic: el 48,2%, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars que realitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE) —la distribució es presenta en termes corrents de cada any—. Mentre el desemborsament aquí es manté, hi ha una fotografia molt diferent en altres àrees de consum que demostra, per exemple, que avui dia les mascotes són més populars, que la gent prefereix gastar més en viatges o en una terrassa menjant i que fumen menys. Alguns d’aquests canvis estan determinats per efectes econòmics de la Gran Recessió i, un decenni després, per l’espiral inflacionària impulsada per la guerra a Ucraïna. Però altres responen a canvis socials de més importància, com l’estructura de les llars o l’auge de les noves tecnologies.
Un exemple clar d’aquesta evolució en els hàbits de consum és la despesa dedicada a menjar fora de casa i visitar llocs desconeguts, la popularitat dels quals ha augmentat. El 2023, les llars van gastar de mitjana 3.311 euros en restaurants i hotels, és a dir, el 13% dels seus fons. Les famílies no només mengen més vegades fora de casa, sinó que també n’incrementen el consum. Així ho assenyalava l’any passat la patronal de restauració en explicar el rècord de la facturació. Les xifres suposen un gir de 180 graus respecte al que passava una dècada enrere, quan les persones van frenar en sec el consum en aquesta partida com a conseqüència de la caiguda de la renda disponible. Diferents sociòlegs necessiten sobre aquesta època que la crisi va tenir un efecte disciplinador en les conductes alimentàries extradomèstiques.
No és que s’hagi tancat l’aixeta del tot, però es va reduir la freqüència i el consum a cada visita. Es menjava en menys quantitat i s’optava per menús i hostalatges més barats. Això va fer que el 2013 les famílies dediquessin de mitjana poc més del 8% dels seus recursos a aquesta partida; uns 2.200 euros anuals, segons l?INE. Els diners assignats a les begudes alcohòliques, en canvi, continuen sent pràcticament els mateixos. La partida del vi i la cervesa amb prou feines pateix un augment que ronda els 50 euros i els destil·lats registren minves a diverses comunitats autònomes. Per a Noelia Arenas, responsable de Growth Management a NIQ, això és degut a diferents tendències: “D’una banda, el reequilibri dels pressupostos i després els factors de salut, ja que la gent intenta cuidar-se una mica més”. Aquesta preocupació explicaria l?auge de les begudes sense alcohol, des de la cervesa fins a la ginebra, i també la caiguda en la compra de tabac. L’evolució històrica mostra que en un decenni el capital dedicat a aquesta partida s’ha reduït gairebé a la meitat, uns 120 euros menys de mitjana a l’any. Tot i que l’INE ha fet un tall a la sèrie i les dades de l’últim any només permeten una comparació homogènia amb el 2022, l’evolució històrica dóna una fotografia més o menys nítida sobre el que ha passat en aquest temps.
Menys llibres i cultura
Tenir cura del que un posa dins del seu cos no és l’única cosa que s’ha popularitzat, també ho han fet les mascotes. Des de la pandèmia aquesta ha estat una de les grans tendències en el consum global i Espanya no n’ha estat l’excepció. De fet, el 2019 ja s’estimava que hi havia més animals de companyia que nens menors de 15 anys —hi havia 13 milions de mascotes registrades, de les quals el 93% eren gossos, el 6% gats i l’1% altres animals—, segons la Xarxa Espanyola d´Identificació d´Animals de Companyia (REIAC). Així com han crescut en nombre, també hi ha repuntat la despesa. De fet, el desemborsament mitjà s’ha duplicat entre el 2013 i el 2023, segons l’enquesta de pressupostos familiars. En termes absoluts, la xifra és petita: 130 davant de 270 euros anuals de mitjana, però en termes percentuals és un creixement significatiu. La clau d’aquest repunt podria ser que l’estructura familiar canvia; la taxa de natalitat cau i les llars unipersonals augmenten.