La Llei Europea d’Accessibilitat, que entra en vigor el juny de 2025, així com les Lleis d’Universitats i de Ciència, pel que fa a la ‘Ciència oberta’ requeriran una adaptació del sector editorial, cosa que genera certa incertesa a les empreses. La segona de les jornades professionals de LIBER, la fira internacional del llibre que s’està celebrant a Barcelona, ha intentat resoldre alguns dels dubtes que s’hi plantegen.
La Llei Europea d’Accessibilitat (EAA) establirà nous requisits d’accessibilitat per a tota la Unió Europea garantint la igualtat d’accés de totes les persones a productes i serveis digitals a tot Europa. Aquesta llei afecta directament els llibres electrònics i les pàgines web de les editorials. Segons Dolores Sancha, directora del Departament Legal de Penguin Random House, l’entrada en vigor d’aquesta normativa “afecta pràcticament tota la cadena del llibre i suposarà canvis en els modes de producció”. Sancha il·lustra la complexitat d’aquest nou escenari: “per posar un exemple, s’estableix que quan hi hagi imatges caldrà descriure-les. Això genera algunes incerteses pel que fa a com això pot afectar els drets de propietat intel·lectual d’autors i il·lustradors d’aquestes imatges. Per no parlar dels costos que això comportarà”.
Aquesta normativa estableix que les editorials han de facilitar l’accés als continguts que editen totes les persones. Si bé abans la Fundació Once s’encarregava d’adaptar aquests llibres a formats per a l’ús de persones amb discapacitat, ara les editorials ho hauran de tenir en compte en el procés d’edició. La Llei estableix algunes excepcions com ara que els llibres siguin editats per microempreses, aquelles que facturen menys de dos milions d’euros o que tenen menys de deu empleats, o que la necessària adaptació suposi una “càrrega excessiva”. Aquest és un concepte que genera dubtes i que fa que els editors demanin més claredat.
La directora general del Llibre, el Còmic i la Lectura, María José Gálvez, ha assegurat que des del seu departament està recollint algunes peticions del sector com és l’elaboració d’un “reglament que doni més claredat i certesa a les empreses editorials. En segon lloc, caldria establir subvencions que contribueixin a reduir aquesta “càrrega excessiva”. I, finalment, va defensar la necessitat d’impulsar “processos de formació que contribueixin a facilitar el coneixement dels empleats encarregats del desenvolupament”.
Una altra qüestió que s’ha estat analitzant és com aquesta normativa pot afectar el desenvolupament de l’audiollibre en què moltes empreses han invertit. L’establiment de sistemes de textospeech planteja el risc que aquest mercat es vegi afectat. Per a María José Gálvez, el reglament “podria ser el marc en què s’estableixi un model que ho faci compatible”.
Ciència oberta i negoci editorial
La Llei Orgànica d’Universitats i la Llei de Ciència, com a part de l’Estratègia Nacional de Ciència oberta, estableix l’accés en obert dels coneixements científics que afecten l’activitat de les editorials especialitzades. En el transcurs de les jornades professionals de LIBER, els editors de llibres cientificotècnics han reclamat més atenció dels poders públics per poder afrontar aquests canvis legislatius. Segons Jerónimo Hernández, coordinador de la Comissió d’Editors Científic Tècnic i Acadèmic de l’Associació d’Editors de Madrid, “la publicació de les investigacions en accés obert és un canvi molt significatiu per al sector que planteja reptes financers. Hi ha qüestions que no queden clares com és el fet de com se sufraguen els costos de control de qualitat si no es pot fer amb la venda de llibres que, ara, estaran obertes a través dels repositoris públics”.
Segons la seva opinió, “els legisladors no han tingut en compte les empreses i el que aquestes representen, per exemple, en la difusió de l’espanyol al món acadèmic i científic, on el nostre idioma no és el més representat”.
Per la seva banda, la directora d’Avaluació del Professorat de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), Susana Quicios, ha advocat perquè es “busqui l’equilibri adequat perquè les empreses puguin mantenir la seva activitat alhora que aconsegueix que el coneixement sigui accessible a tothom”.
El Catedràtic emèrit de Dret, Carlos Rogel, va qüestionar el concepte de Ciència Oberta i va posar de manifest que tal com està dissenyat a la Llei de Ciència vulnera el tractat de Berna, respecte a la propietat intel·lectual, i no manté l’equilibri entre drets.
