Article d’Elena San José
Les ganes de socialitzar després de la pandèmia han multiplicat aquests espais liderats per dones fins a convertir-los en un dinamitzador central del mercat de llibres.
Si les lectores solitàries que retratava Edward Hopper cobressin vida avui, deixarien de ser soles. Tan bon punt llegissin l’última línia, s’aixecarien del seient del tren, del llit o de la butaca i buscarien el club més proper per comentar el que acaben de llegir. Mai abans la lectura no ha estat tan col·lectiva com ara. Aquests espais proliferen com els bolets a les xarxes socials, les llibreries i els grups d’amigues. Les dones porten la davantera en aquest terreny i les editorials miren atentament els seus passos, conscients de la importància que han adquirit els darrers anys. Intenten establir enllaços i recomanar-ne els llibres. D’això en pot dependre que el seu darrer fitxatge es converteixi en la lectura indispensable de la temporada. Però l’èxit és un misteri i aquestes comunitats petites i no tan petites es mantenen a una distància prudent i independent.
“Els clubs ja són part fonamental de l’estratègia de promoció d’un llibre”, reconeix Pilar Gordoa, directora de màrqueting i estratègia digital de Penguin Random House a Mèxic i autora del llibre L’art de conquerir lectors (Grijalbo, 2024). “Així com pots contractar una pauta digital o una campanya a exteriors, aquests clubs són imprescindibles”, afegeix. Els espais no són nous, però mai havien estat tants ni havien tingut tant d’impacte, i ningú vol que l’onada l’agafi a sota. A la pàgina de l’editorial a Espanya hi ha 2.709 clubs registrats; a la de Mèxic, 613, encara que treballen activament amb 96.
A l’origen difús d’aquesta poderosa expansió hi ha la pandèmia, com molts dels fenòmens que han nascut a la calor de l’aïllament que va suposar la tancada sanitària. propi club en línia el mateix 2020. “En aquell moment es va posar l’ull en l’àmbit col·lectiu. —perquè al meu club tot són dones— estàvem molt decidides a trobar aquestes coses que ens calien abans”, exposa més de 40 llibres llegits i, amb més de 130 subscrites aproximadament, s’ha convertit en la seva font principal d’ingressos. Col·labora amb il·lustradores mexicanes i, a més del llibre en qüestió, comparteix postals, guies i altres materials relacionats amb la lectura del mes que completen l’experiència que proveeixen el text i la conversa.
L’accessibilitat de les xarxes socials i la presència de perfils que ja comptaven amb una comunitat digital al seu voltant han ajudat a canalitzar la fam de socialització a través d’aquests espais les parets dels quals sempre poden fer lloc per a algú més. El club de l’escriptora espanyola Júlia Peró (Barcelona, 29 anys), autora d’Olor a formiga (Reservoir Books, 2024), només té un any de vida i ja compta amb més de 200 inscrits, dividits en quatre grups. “És un club molt gran. M’estic donant compte en els darrers sis mesos, que és quan ha crescut més, de l’interès de les editorials”, comenta. “Al final tens un nombre de compradors molt elevat. 200 exemplars semblen pocs, però són molts al món editorial, i sobretot tens lectors que probablement parlaran del llibre”, desenvolupa: “Hem arribat a esgotar alguna edició, sobretot d’editorials petites”.
L’impacte en les vendes és indiscutible, concorda Pilar Gordoa, de Penguin Random House, l’únic problema és que no ho poden mesurar tan clarament com les pautes digitals. “El que sí que podem entendre és que són planters en la construcció d’aquesta generació de boca orella”, conclou.
Tant Paola Carola com Júlia Peró col·laboren amb les editorials a l’hora d’aconseguir els llibres, però cap no deixa que intervinguin en les decisions sobre les seves properes lectures, i els grups sempre ho han respectat. “Si les editorials intenten intervenir, ho faran malbé, ja va passar amb els booktubers”, apunta Nubia Macías, promotora cultural i exdirectora del Grup Planeta a Mèxic, els Estats Units i Centreamèrica. “[Els clubs] es deslliguen del que és comercial, però tot el comercial se’n beneficia”, resumeix: també les llibreries, que a més de vendre els llibres allotgen molts dels clubs presencials, tant propis com aliens. Aquesta és la clau que la simbiosi funcioni.
