El Forum Edita va tenir lloc ahir 3 de desembre en un format i un espai inusual. I és que l’anual cita d’editors s’ha traslladat excepcionalment a Guadalajara (Mèxic), on té lloc la Feria Internacional del Libro més important del món en llengua castellana, i en la que enguany Espanya és el país convidat. Per això, i per la gran assistència d’editorials catalanes (prop de 50) els organitzadors del ForumEdita (el Gremi d’Editors de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra) van decidir traslladar la ubicació del forum i fer-lo en aquest format abreujat.

L’esdeveniment, que es va poder seguir en directe per internet, va tenir un format reduït de tres hores amb tres ponències i dues taules rodones. Ponents experts internacionals van tractar sobre el món del llibre a Amèrica Llatina i la seva relació amb Espanya, a banda de temes d’interés universal com l’impacte de la intel.ligència artificial en el món de l’edició, la pirateria, el paper de la lectura en l’educació dels joves, o el foment de les biblioteques.

Tothom qui vulgui pot reviure l’esdeveniment íntegre gràcies al vídeo penjat al canal de Youtube del Gremi d’Editors de Catalunya., i que podeu trobar en aquest enllaç.

L’any 2025 el Forum Edita tornarà al seu format habitual de tres dies, i amb celebració a Barcelona, en una edició, la desena, que també promet ser molt especial.

Els reptes del món del llibre

Després del parlament inaugural a càrrec del president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, el primer bloc de continguts va tractar sobre les claus de la indústria editorial del 2024. En la seva intervenció, Tixis va fer referència a un dels grans reptes al que s’enfronta actualment el món del llibre. “La intel·ligència artificial ens està ajudant molt al sector editorial, per entendre el que passa i el que passarà, però també té una cara fosca que es comença a manifestar en la seva gana insaciable perquè vol aprendre a escriure llibres, i ho vol fer sense respectar la legalitat. I nosaltres ens tindrà davant perquè estem disposats a defensar la propietat intel·lectual amb dents i ungles“.

Posteriorment una taula rodona va tractar les tendències del llibre a Amèrica Llatina i la seva relació amb Espanya, analitzant els reptes, desafiaments, problemes i oportunitats específiques del sector editorial llatinoamericà. A la taula, moderada pel codirector del Forum Edita Javier Aparicio Maydeu, van participar Javier López Llovet, CEO de Penguin Random House per a Llatinoamèrica; José Calafell, CEO de Planeta Mèxic; i Daniel Fernández, d’Edhasa i president de la Federación de Gremios de Editores de España.

Javier Aparicio, va obrir la el debat afirmant que “ja és hora que America Llatina també exporti nous gèneres i tendències al mercat editorial internacional“.

José Calafell, de  CEO Planeta México, va dir sentir-se “molt optimista sobre la situació del mercat llatinoamericà. Actualment comptem ja amb informació dura i comprovable sobre el sector. I la dada dura és que el llibre d’interès general està creixent, encara que el llibre de text sí ​​que passa una crisi. Mèxic és el mercat del llibre que més creix al món en aquests moments. L’espanyol als Estats Units creix un 17%. Està en una situació molt saludable a Mèxic, Colòmbia i Peru. A Mexico hi ha un ecosistema sa. Però al Brasil l’e-coomerce és més del 60%. Ens hem de posar les piles als països que no tenen reglamentació sobre aquest tema.” D’altra banda, sobre el debat sobre la fixació d’un preu fix al llibre, va afirmar que “cal renunciar el terme preu fix i canviar-lo pel de preu únic”.

Sobre les relacions entre Espanya i Amèrica Llatina, Javier López Llovet, CEO de Penguin Random House per a Llatinoamèrica, va dir que “el viatge dels llibres segueix sent més d’Espanya a America que a la inversa. Hi haurà un problema amb la traçabilitat, la sostenibilitat dels boscos, molts dels nostres llibres no podran entrar a Europa.” D’altra banda, sobre la problemàtica de la pirateria, va dir que “avui la pirateria és molt més digital i molt més democràtica, Tothom té whatsapp. I hi ha gent que és legal a molts terrenys i en aquest considera que no hi ha problema“.

Daniel Fernández, per la seva banda, va considerar que el mercat llatinoamericà “creix i seguirà creixent per una qüestió demogràfica, però continua estant en vies de desenvolupament. Des d’Espanya solem parlar de l’Amèrica Llatina com un tot, però no ho és. Cada país és cada país i no hem arribat a aconseguir una interlocució general. Cada país va per lliure. El gran tema que a Espanya donem per aconseguit, però a Llatinoamèrica no hem aconseguit tancar, és el del preu fix. Des del punt de vista social i cultural les conseqüències de no tenir-lo són totes pernicioses.”

Finalment, el primer bloc es va tancar amb una ponència de l’austríac Rüdiger Wischenbart, investigador extern de la indústria editorial i vell conegut del Forum Edita que va retornar-hi per exposar les claus que han marcat el transcurs de l’any 2024 al panorama global. Wischenbart va demostrar amb dades que “les deu empreses més grans del món representen més de la meitat dels ingressos generats al sector. La concentració és cada cop més intensa“. Tanmateix, va afirmar que “els motors de la indústria no són els editors de llibres de consum, sinó acadèmics, científics i professionals.”

 

L’educació necessària

El segon bloc temàtic va estar dedicat a l’educació. I és que «els experts coincideixen: acostar la lectura a les noves generacions és clau per aconseguir unes societats pròsperes i lliures, i alhora pel bon funcionament de la indústria del llibre. En una època de revolució tecnològica, la construcció de bons hàbits lectors és més necessària que mai», va afirmar Tixis.

En aquest bloc es van enquadraran dues ponències. En primer lloc, la de Joan-Carles Mèlich, filòsof i professor de filosofia de l’educació de la UAB, que va presentar una ponència titulada «L’herència d’una biblioteca. Sobre la formació dels clàssics». Mèlich va explicar que “la pedagogia occidental dels darrers segles es basa en el rebuig a la lectura, i així ens va. Ha estat Levinas qui diu que cal pensar allò humà com un ésser amb llibres. No hi ha cap pensament sense lectura. Pensar sempre implica sortir-se’n de si. Kafka va dir que un llibre és com una destral que trenca el mar gelat que portem a dins. Si la lectura no ens destrossa per dins, no val la pena llegir. Una formació avui no pot deixar de banda la lectura dels textos venerables.”  D’altra banda, també va afirmar que “la lectura no ens fa millors ni pitjors, ens fa incerts, i això és extraordinari. La literatura mostra l’ambigüitat irresoluble del que és humà.”

Posteriorment, Paulo Cosín, director general d’Ediciones Morata, va exposar la ponència titulada «La lectura com a eix vertebrador de l’educació». En ella, Cosín va afirmar, entre d’altres, que “cal fer que la lectura sigui sexi i atractiva per als més joves. Si no ho aconseguim seran els robots els que llegeixin.”

 

La compra pública a Amèrica Llatina

El tercer bloc va ser una taula rodona on es va analitzar des de diferents mercats com es desenvolupa «La compra pública a Amèrica Llatina». La taula, presentada i moderada per Luis Zendrera, d’Editorial Juventud, va comptar amb la participació de Regina Caffaro Mosquera, especialista i consultora d’educació (Guatemala); de Gonzalo Oyarzún, avaluador internacional de projectes de biblioteca (Xile); i de Margarita Cuéllar Barona, directora del Cerlalc/UNESCO (Colòmbia).

Regina Caffaro va dir que “els diners per impulsar la lectura estan, el que no està ben definits és com els utilitzarem.” Gonzalo Oyarzún, per la seva banda, va opinar que “cal garantir el pressupost públic per a l’adquisició de llibres i cal garantir-ne la selecció. I cal fer-ho al Congrés, com al Brasil, on hi ha una comissió específica. Per a les seleccions cal crear diversos comitès d’avaluació que representin veus diferents.” Finalment, Margarita Cuéllar Barona va reivindicar que “l’Estat hauria de donar transparència als recursos assignats, però no en tenim. En alguns països hi ha compres públiques de llibres per a Biblioteques i Educació, depenent de ministeris diferents que sovint no es posen d’acord.”

El Forum Edita es va tancar amb el torn ja habitual de les conclusions de la jornada a càrrec de Sergio Vila-Sanjuán, codirector del Fòrum Edita, que va subratllar les afirmacions més rellevants de les intervencions dels diferents convidats.

 

Més informació: