Jorge Marzo Arauzo
Aquesta paraula japonesa descriu un hàbit que, sense saber-ho, fan molts lectors cada vegada que adquireixen nous exemplars quan tenen títols encara pendents
Un, dos, tres… i així fins a més de 30 llibres. Aquest és el nombre d’exemplars que té Andrea Aragón a les prestatgeries de casa sense llegir. Una estranya col·lecció que, per a aquesta lectora, no sembla prou. Seguirà comprant-los a les llibreries, independentment de si ho fa de manera impulsiva o d’una manera planificada. Com ella, moltes persones emmagatzemen a la seva biblioteca personal toms que ni tan sols han començat ni mirat la primera pàgina. A aquest fenomen ja li van donar un terme al Japó al segle XIX: tsundoku. O, en altres paraules, l?hàbit de comprar llibres i acumular-los sense arribar a llegir-los, encara que amb intenció de fer-ho.
“A mi m’agrada veure’ls apilats. Un damunt l’altre, al costat, compartir aquest espai. No és que senti alegria, però sí que em fa una mica d’emoció interna saber que tinc una col·lecció que serà com la meva pròpia biblioteca”, afirma amb orgull la lectora. Les seves visites a llibreries sempre solen saldar-se amb alguna nova adquisició: “M’ha passat alguna vegada d’acostar-me a una, enamorar-me d’una portada i d’una sinopsi, i dir: m’ho emporto”. Aquesta vivència també l’ha sentit Beatriz Marín, o bea_lalectora en xarxes socials —té més de 30.000 seguidors només al compte de TikTok—. “Ara per ara, amb el capitalisme, amb tantes novetats que hi ha i coses que surten, compraràs i trobes tres exemplars que et criden l’atenció, els agafes i després tens el temps que tens. Això és una qüestió que els llibres no caduquen, i tampoc no ho fa la literatura”, explica en conversa amb aquest diari.
Hi ha dues variables que poden arribar a definir aquest fenomen, segons explica Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “El primer és quan les persones fan una conducta. En aquest cas, és el fet de comprar una obra. Hi ha una part on la persona sent l’emoció, una sensació com si ja l’hagués llegit o si ja en tingués el coneixement. I aquesta experimentació és molt plaent”. L’altre aspecte és el de la procrastinació. “De vegades, hi pensem com una conducta que es fa des del desinterès o la poca motivació, i no necessàriament és així. Hi ha persones que, com aquell moment de lectura ha de ser tan plàcid o ideal, no en troben i, conductualment, acaben procrastinant. En el fons, és anar encadenant un dia rere l’altre i veure que mai no arriba el moment de realitzar aquesta conducta”.
La Federación de Gremios de Editores (FGEE) recull, segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2024, presentat al gener, que una mica més de la meitat de la població de 14 anys o més llegeix sovint, un 14,3% de manera ocasional i poc més d’un terç gairebé mai o mai. D’aquest darrer grup, un 46,8% admet que és per falta de temps. “Segueix havent-hi molta gent que acumula llibres, perquè cada mes surten moltes novetats, i te’ls compres pensant que arribaràs, i si no és aquest mes, serà el que ve, i llavors en sortiran d’altres més”, apunta la tiktoker Marín.
Però, per què deixem obres sense llegir, encara que la intenció inicial hagi estat fer-ho? “Les persones som així de vegades. Posem el focus datenció o la solució on no és. Aleshores es converteix en una mena de cercle viciós. Hi pot haver algú que se senti culpable? Sí: ‘He de fer-ho, he de llegir’. Però, curiosament, aquesta persona comprarà un altre tom”, comença a explicar Lacalle. “Quan el nostre pensament i la nostra conducta no van alineats en el mateix sentit, hom pensaria que el que cal fer és canviar la conducta per ser conseqüent. Doncs no. Aquest fenomen en diem dissonància cognitiva. El que fan la majoria de persones és canviar el pensament i desenvolupar un relat que vagi segons la seva conducta”, sosté l’experta.
Els volums s’amunteguen un a sobre de l’altre a la prestatgeria d’Andrea Aragón. Sap que no té temps per llegir tots els títols pendents, però també que la seva intenció és fer-ho en algun moment. “Sóc conscient que en tinc massa, però em vull llegir tots. El meu desig és que aquesta pila interminable vagi baixant, encara que sempre acabo comprant. És inevitable!”, reconeix.
I què passa amb les xarxes socials? Des del punt de vista de Marín, creadora de contingut especialitzada en literatura, fomenten el consum, encara que depèn de cada persona. En aquesta línia, com a lectora individual, Aragó creu que influeixen més les relacions personals que possibles prescriptors de la comunitat virtual: “M’agrada intercanviar amb les meves amigues opinions de llibres, títols d’autors o autores… I que decideixin compartir això amb mi em sembla molt bonic, per això la majoria de vegades m’inclino a seguir aquestes recomanacions”.
