Notícia del Xavi Ayén publicada a La Vanguardia el 20 de setembre del 2020.
No sabem què hauria pensat Agatha Christie, que sembla ser que es va allotjar aquí a l’hotel Formentor a principis dels anys trenta, si hagués vist una habitació tancada plena d’editors independents, tots asseguts en una cadira davant l’organitzador de les Trobades Literaris Formentor, Basilio Baltasar, com si aquest fos el detectiu que els interrogava per elucidar algun misteri. El misteri no és altre que el de la brillantor de l’edició independent a Espanya, que rares vegades té l’oportunitat de compartir les seves experiències en un fòrum.
A porta tancada, sense cap tipus de streaming, a la manera en què ho feien Barral i els seus amics en els anys seixanta, una nodrida representació d’editors va compartir idees, projectes i els reptes de l’ofici.
Una sola reunió, encara que alguns la van perllongar a la platja, és poc per treure conclusions però va ser suficient per aprovar una declaració conjunta de més de 20 editorials (ahir a la nit se seguien recollint suports) en què es manifestava que “la cultura ha d’ocupar el centre del debat públic, no de presentar només com un ornament lúdic”.
Els editors opinen que, en aquests temps de pandèmia i concentració editorial, “suposem cada vegada més un imprescindible element de l’ecosistema literari” ja que la seva activitat “redunda en un enriquiment de la diversitat cultural i de pensament. Obrim noves vies editorials i donem veu a autors necessaris”.
Què és una editorial independent?
Es calcula que, només a Espanya, hi ha prop d’un miler. Els editors diuen que “més que la mida, el nombre de títols o altres criteris economicistes, el que ens defineix és la voluntat d’editar i edificar un catàleg segons el nostre propi projecte. Ens vam constituir en motors d’idees i valors; invertim els nostres propis diners; exercim el nostre paper d’una forma que ens permet el tracte directe amb l’autor, acompanyar-lo i realitzar-li suggeriments sobre el seu treball durant el procés creatiu; treballem amb un capital simbòlic de tanta importància com el capital real; el benefici econòmic és una condició però no el nostre objectiu fonamental “.
Es manifesten “preocupats per la marginalització de la informació cultural i literària en alguns mitjans de comunicació” i aplaudeixen “als premis independents que es concedeixen a obra publicada”.
Segueix llegint l’article original de la notícia clicant aquí
