El projecte es va presentar en una taula rodona celebrada a l’edició digital del Liber 2020
Diverses universitats iberoamericanes participaran en l’elaboració de la primera cartografia de l’edició acadèmica iberoamericana de la regió, projecte que ha estat presentat durant la celebració del Liber Digital. Els primers treballs ja han començat en alguns països i l’objectiu d’aquest mapa és conèixer les editorials universitàries i comercials que a Amèrica Llatina, Portugal i Espanya estan produint llibres acadèmics i analitzar aquesta producció per sectors i països.
Un ambiciós projecte en el qual hi ha un grup internacional d’investigació en edició acadèmica davant dels treballs, integrat per investigadors ILIA del CSIC, Universitat del Rosario, Universitat Sant Tomás de Colòmbia i el Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d’Argentina. I en el qual col·laboren diferents organitzacions del sector editorial de la zona: el Centre Regional per al llibre a Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC), l’Associació d’Editorials Universitàries d’Amèrica Llatina i el Carib (EULAC), la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).
Durant la presentació del projecte, representants de totes les entitats implicades van coincidir a subratllar la necessitat de disposar d’aquesta valuosa informació per a un millor coneixement del sector i per a un reconeixement de la producció editorial en espanyol i portuguès en els processos d’avaluació científica.
La presència de les editorials acadèmiques iberoamericanes en els sistemes internacionals d’avaluació, la millora de les pràctiques editorials i de la qualitat de la producció editorial i la transformació digital de les editorials i la seva transició total o parcial cap a l’accés obert són altres de les aportacions que s’esperen d’aquesta cartografia que vol «promoure i enfortir el sector i contribuir a la bibliodiversitat i el multilingüisme en la ciència», va assenyalar Elena Giménez, directora del Grup ILIA (CSIC), que ha subratllat que aquesta línia de treball s’inscriu en la plataforma Temàtica Interdisciplinària de CSIC ÉS CIÈNCIA i s’alinea amb la Iniciativa Hèlsinki sobre multilingüisme a la comunicació científica.
«En un context de diversitat de grandària i producció, de model de negocis i circulació de continguts, saber què es pública i qui ho publica és vital per conèixer com està constituït el sector del llibre acadèmica a Iberoamèrica», va apuntar Juan Felipe Còrdova, director de l’Editorial Universitat del Rosario (Colòmbia). «Aquest estudi ens dirà la importància del sector i podrem determinar l’abast de el llibre acadèmic dins de les indústries editorials nacionals», va afegir.
Per la seva banda, la presidenta de la UNE, Ana Isabel González va assegurar que aquesta primera cartografia de l’edició acadèmica iberoamericana serà valuosa no només per als editors acadèmics i el propi sector sinó també per als investigadors i les agències d’avaluació de la qualitat, cada vegada més necessitades d’informació i indicadors rigorosos sobre les publicacions científiques.
El projecte es va presentar en una taula rodona celebrada a l’edició digital de Liber 2020. Van participar, a més de la presidenta de la UNE, Andrés Ossa, director de CERLAC, Elea Giménez (Grup Ilia de CSIC), Sayri Karp (Editorial Universitat de Guadalajara , Mèxic), Juan Felipe Còrdova (Editorial Universitat de l’Rosari, Colòmbia), Alejandro Dujovne (Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques, Argentina), Esteban Giraldo (Universitat Sant Tomás, Colòmbia) i José Diego González (CERLAC, Colòmbia).
