Article de Najat El Hachmi publicat al Diari Ara, 30 gener 2024
En un article del maig passat en aquest diari l’Alba Castellví ens explicava que un dels problemes de base del nivell de comprensió lectora dels alumnes és que hi ha mestres als quals no els agrada llegir. Haver tingut professors i mestres que ens transmetien el seu amor per la lectura va ser una sort, doncs. Jo no seria qui soc si no hagués pogut compartir la meva passió pels llibres amb alguns d’ells. Els que hem tingut aquesta experiència hem viscut pensant que això era així a tot arreu i que ho seria per sempre, que la vocació docent i l’amor a la literatura van de bracet. Fet i fet, la comprensió lectora és la base de la comprensió del món, encara més en una cultura que no és una cultura oral. Però tal com explicava Castellví, no es pot donar per fet que els futurs mestres siguin lectors ni que entenguin la importància d’aquest pilar fonamental del coneixement i la construcció de l’individu en una societat oberta i democràtica. Ara bé, què passa amb els centres? Quina actitud tenen respecte a la lectura i quina importància li donen?
Doncs en això tampoc podem donar les coses per fetes, perquè hi ha diferències substancials segons quin sigui el centre. N’hi ha que ho tenen clar i fomenten el creixement lector des de l’educació infantil, i tot el que es fa està pensat per desenvolupar aquestes capacitats, però n’hi ha d’altres que no només no prioritzen la lectura sinó que en les formes transmeten un menyspreu absolut cap a la literatura. I esclar, si l’escola o l’institut no la valoren, per què ho haurien de fer els alumnes?
