Article publicat El Nacional el 21 d’agost de 2023. Fes clic per veure l’article original

La directora literària d’Edicions 62, Pilar Beltran, ha assegurat que augmentar el nombre de lectors en català és “el repte” compartit del sector editorial a Catalunya, i confia que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura presentat al juliol pel Govern ajudi a aconseguir aquest objectiu perquè veu disposició econòmica i de recursos. Beltran alerta que “actualment el desajustament entre lectors en català i castellà encara és massa alt”, i defensa que les obres i traduccions en català són totalment equiparables a qualsevol literatura europea.

Autors clàssics i veus emergents

Pilar Beltran afirma que les polítiques lingüístiques dels governs de PP i Vox suposen una amenaça absoluta per a l’entramat editorial català, les llengües minoritàries, la riquesa cultural i la diversitat lingüística, assegurant que “el discurs d’una única llengua és d’un cinisme absolut”. L’editora destaca que Edicions 62, que publica 35 obres a l’any i compta amb un fons de més de 4.000 títols en 61 anys d’història -que va començar en 1962 amb Nosaltres, els valencians de Joan Fuster-, “s’ha fet un espai molt clar” dins de Grup62.

El segell, insisteix Beltran, té un catàleg de qualitat literària que uneix autors clàssics i consolidats amb veus emergents que permetin comprendre el present i els seus reptes i desafiaments. Preguntada per les seves peticions a les administracions, l’editora ha respost que es continuï treballant per augmentar els índexs de lectura en català entre nens i joves i que “continuïn ajudant les editorials, però amb més pressupost”.

A més de centrar-se a acompanyar i impulsar autors novells, “que van sorgint de manera natural”, remarca la necessitat de fer costat i reivindicar als autors consolidats amb trajectòries llargues, sòlides i compromeses amb la literatura catalana que van desenvolupar gran part de la seva obra entre els anys 60 i 70 del segle XX. És el cas, ha dit, d’escriptors contemporanis com Montserrat Roig, “que després de la seva mort va sofrir cert buit durant uns anys”, així com Carme Riera, Jordi Coca, Miquel de Palol, Manuel de Pedrolo i Terenci Moix, que considera que haurien de llegir-se més per la vigència de les seves obres i la seva incidència en les lletres catalanes.

Segueix llegint aquí